Holistic One

Va considerar quin tractament podia ajudar-la a donar un plus a la seva carrera, i aconseguir refermar-se en la seva posició dins l’empresa; creia que el seu càrrec com a cap de vendes d’aquella multinacional suïssa estava assegurat i la satisfeia -quan pensava en la prima notava com una efervescència li recorria tot el cos-. Però, >.

Volia aprofitar les vacances de Setmana Santa i fer-ho intensiu. Més o menys s’imaginava el cost de la inversió en l’actiu més important: ella mateixa i, per això, destinaria gran part dels seus estalvis en aquest propòsit tan transformador; havia de ser una teràpia que anés més enllà de la part física i estètica, havia de ser una reforma integral, per dins i per fora. Va anar destriant entre vàries clíniques fins a trobar la que va considerar que reunia un nombre més gran de requisits de la llista que s’havia preparat (li recordava a aquells filtres que demanen les webs de compravenda d’habitatges: això sí, això no …).
Puntual a la cita i carregada de nervis que no l’havien deixat dormir, ho va trobar tot a punt pel seu gran canvi -sense necessitat de passar pel quiròfan-. Havia escollit una opció pionera en el camp de la medicina regenerativa; un aparell fabricat amb l’última tecnologia desenvolupada a la NASA que utilitzava la ingravidesa per modelar els cossos a gust i conveniència del client, i de passada també es produïen modificacions en el cervell per ajustar la ment a les noves circumstàncies de la part física. Tota aquesta transformació es duia a terme sota un estat d’hipnosi induïda durant la durada del programa Holistic One.
No va haver-hi cap problema ni rebuig del seu cos, que va acceptar de bon grat les millores.

Acabats els dies d’ingrés es va reincorporar a la feina coincidint amb la tornada de vacances de la resta del personal. La majoria li va fer el comentari que li havien provat els dies de descans i que se la veia estupenda. Aquell dia tocava exposar davant el seu equip un nou projecte. Totes les cares centrades en ella, expectants. Li costava engegar (encara havia d’aprendre a gestionar els canvis soferts en el seu cervell). La gent començava a impacientar-se, i a moure’s incòmodes al seient. De seguida i, de forma sorprenent, va fer una presentació impecable deixant tothom bocabadat alhora que entusiasmats amb la seva líder. No podia estar més satisfeta amb el canvi realitzat, era cent per cent satisfactori.

Passats uns dies, de forma inexplicable pels seus col·legues, va haver de demanar la baixa per ansietat; es trobava massa perfecta per un món que no ho era.