El foraster

Un relat de: pontserrat
Va posar la corretja al seu gosset petaner i sortí a passejar com feia cada matí des que es va jubilar; a l’estiu aprofitava que tot just acabava de sortir el sol per fer la volta de rigor i tornar a casa abans que la calor comencés a picar. La caminada li servia per pensar tranquil·lament en les seves cabòries sense massa distraccions, i de passada posar en moviment aquell cos que ja no assimilava ni el sucre ni els greixos com anys enrere. El camí de la font era el seu preferit (també el de corredors, caminants amb gos o sense, ciclistes ….) Se sabia tots els topants i era aquest fet d’anar sobre segur el que el decidia a escollir-lo. Zero sorpreses. A més a més, la durada del recorregut era ideal, ni massa ni massa poc. Fora del poble, mentre recorria els camps s’adonava dels canvis que les estacions provocaven en la natura i, que si no hagués estat pel tomb diari li haguessin passat desapercebuts; l’ametller sota el què s’havia aturat en moltes ocasions per gaudir de la seva ombra, malauradament aquell any ja no havia brotat.

Mentre feia un glop d’aigua, de sobte el quisso va començar a tremolar tot ell. Va pensar que podria ser que hi hagués alguna bèstia rondant, a l’aguait. Va agafar l’animaló en braços per si de cas. Un tros enllà va veure una persona que s’apropava lentament. Només veia la silueta a besllum; li costava veure-li les faccions i es va començar a neguitejar perquè no li resultava familiar, ja que gairebé sempre voltava per allí la mateixa gent. Va començar a imaginar tota mena de situacions que podien ocórrer amb aquell desconegut. La imaginació volava, anava a una velocitat supersònica; com podia arribar a fabular aquella quantitat ingent d’històries i la majoria, precisament, es desenvolupaven cap a un final no gaire feliç per ell. Va valorar la seva capacitat de reacció, la seva rapidesa física i mental i la nota va ser bastant justeta; tot ell en estat d’alerta per si de cas. Li suaven les mans.

La figura se li feu nítida fugaçment, el temps just i necessari de saludar-lo amb un lleu moviment de la barbeta. 


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer