La butaca

S’estava al racó més ombrívol de l’eixida. Anys enrere s’hi va veure desterrada per l’aparició d’un model més adient amb la nova decoració del menjador i no perquè estigués malmesa. Havia estat aquella peça del mobiliari on tots i cadascun dels membres de la família s’hi havia acomodat (de vegades en una positura gairebé acrobàtica) per llegir, dormir, pensar, plorar … Va haver de suportar molta pressió física i, concretament durant una època en què a ran de la visita que rebia un dels fills, l’estructura de fusta cruixia en demesia. La seva contribució al benestar de cada individu que hi havia encabit les seves natges era inqüestionable. Però pot ser que el fet que l’àvia hi morís mentre feia la migdiada va ser un afegit per apartar-la de l’escenari familiar, però no massa lluny per si de cas.