Reflex

Amoret meu, m'han condemant a contemplar eternament el meu rostre en aquest mirall convertit en instrument de tortura, i que tu l'hauràs de sostenir per fer més intens el meu suplici. Ja des del moment del meu naixament, emergint de l'escuma del mar amb l'aigua salada regalimant pel meu cos voluptuós, he despertat l'enveja arreu per la meva incommensurable bellesa, fet que entenc perfectament, però no em podia arribar a imaginar que existiria algú amb una crueltat tan extrema: el reflex em retorna una imatge deformada de la meva cara! No ho podré suportar! No sé quina ànima pot desitjar-me aquest dolor: el meu espòs, els meus amants, els meus ex ... Però també hi ha la possibilitat que hagi estat una dona; l'enveja a vegades és un sentiment molt més punyent que la gelosia i que empeny a fer actes abominables, com ara aquest. Per què, no hauràs estat tu, fill meu, que sempre em supliques que et faci cas i que passem més temps junts, que necessites el meu escalf maternal ?