La meva secre

Un relat de: Becari

La meva secre no m'explica els meus secrets
i per no haver de matinar, de matinada,
m'ordena ordinadors i tercets,
pudors, diaris, escrits, melmelada.

No fa vudú, ni ensinistra la mosca de l'orella,
ni enverina el vermut de les meves amants
però em declara la guerra freda
si critico una mica els seus cantants

per les entranyes perd part del cap
quan la pluja li desfà la meva agenda,
quan passa a net el meu fracàs.

Comentaris

  • A la bossa dels preferits[Ofensiu]
    angie | 12-11-2005 | Valoració: 10

    En el teu poema conviu el to irònic, (el primer vers és total), i és un munt de retrets que acaben per a conformar el principal, el teu fracàs.
    Se li pot treure molt de suc a aquest poema, m'encanta llegir-te.
    .... Gràcies també pels teus comentaris, m'alegren el dia..... i mira que és dificil, perqué en rel.lació al meu poema Ha tornat..., vaig agafar el tren... Je, je.
    Una abraçada.

  • és...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 11-11-2005

    genial!!!!!
    i quin final, és increïble...quan passa a net el meu fracàs....
    estàs fantàstic!!!!!
    una abraçada!!

  • Ostres !!![Ofensiu]
    brideshead | 11-11-2005

    Tornaré, amb calma, per comentar aquesta meravella...

  • Berenice | 11-11-2005

    personatge sovint oblidat i tan literari, el de les secretàries..
    :D
    està bé recuperar-les!

  • molt original![Ofensiu]
    llu6na6 | 11-11-2005

    gràcies pels teus comentaris, Becari. ets sensacional!

    Quin escrit més original, ailàs!

    He quedat bocabadada, esmaperduda i garratibada (és broma, una mica)

    Li trobo un punt humorístic. (No sé ben bé si és això el que pretenies). El trobo desenfadat i valent.

    Molt bé, Becari, aquí tens una admiradora més.

  • Genial[Ofensiu]
    Anna Garcia Garay | 10-11-2005

    No tinc paraules. El que escrius és simplement genial. Et tinc enveja sana...

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 09-11-2005 | Valoració: 10

    bestial!
    m'agrada la poesia transgressora, nova, jove, rebel, irònica, que et sorprèn, amb formes de dir paranoiques, inesperades, riques en imaginació...
    tens en la ment, fòrmules de poesia diamantina que molts creuen que és falsa perquè no brilla escandalosament... la seva força és dins, en les seves cares i miralls...
    una abraçada!