Vot de castedat

Un relat de: Becari

Descontant ahir (s) al futur
traficant amb un avui que ens demanda
llum d'oli del pasat més obscur.

Aire amarg d'un mon absurd
que empeny dies segrestant anys
i panys i forrellat, malvivint
del meu vot de castedat

Comentaris

  • Pregària[Ofensiu]
    enricdesantamadrona | 14-11-2006

    Si l'estança és obscura
    i més enllà del mur tot és absurd,
    quan sense llum et mous en el record,
    perquè mantenir el teu vot?

    Si la vida et fuig sense gaudi ni sentit
    i l'avui no encarna el que has deixat
    ni el que ha de venir,
    de què et serveix la castedat?

    Tal vegada per cridar-lo ben fort!

    Com tu vuidar-me voldria
    per omplir-me d'Amor
    Negar-me, donar-me
    i rebre-ho Tot.

    N'he de menester del vot?

    Jo també el crido ben fort!





  • poema empresonat[Ofensiu]
    gypsy | 14-10-2006 | Valoració: 10

    emmanillat i sotmés.
    Tot i això, la bellesa s'escampa arreu,
    lluny de barrots i indiferències,
    de botxins i de temps indeturables,
    i conquereix la llibertat somiada.

    Sempre em sacseges amb els teus mots.

    petons admirats!

    gyps

  • present, passat, futur...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-10-2006 | Valoració: 10

    la vida de l'avui és una vida accelerada, que té pressa per assolir un bon futur, que hipoteca somnis i t'empeny a gastar el que encara no tens sense cap assegurança fent-te malviure per poder viure millor no sé quan...
    Enigmàtic com sempre, irònic i colpidor i al fons, una rialla d'humor com a medicina vital.
    Una abraçada, mestre!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: