Cocaïna

Un relat de: Becari

Pago amb la usura de l'aurora
la setena pròrroga de la vida
com un gat que menja entre begudes
com un gos que s'enfarina les ferides

Dormo d'esquenes a la tardor
amortallant difunts que cerquen addicció
a la capsa encinta de Pandora,

Ja només em llepo el dit
quan te gust a cony


Comentaris

  • vomit[Ofensiu]
    joseppe | 02-02-2009 | Valoració: 10

    no tinc paraules, m'arriben els teus poemes. em giren l'estomag...arribant al vòmit...

    apali

  • M'agraden...[Ofensiu]
    kukisu | 07-01-2007

    els teus poemes per la realitat puyent que contenen.
    Endavant i feliç 2007!

  • Brutal...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 20-10-2006 | Valoració: 10

    realista i dolorós, però...llisquen pel poema gotes de subtil sensibilitat...com una sacsejada a les consciències. 1abraçada. ESPIRAL.

  • Com altres vegades[Ofensiu]
    gypsy | 20-10-2006 | Valoració: 10

    hi ha molt d'esperit crític en aquest poema.
    La poesia té un sentit, el de la bellesa indiscutible, sí i també el de sotragar les consciències.

    Aquest teu, ho aconsegueix amb escreix.

    petons.

    gypsy

  • Petit - gran poema[Ofensiu]
    Buk | 14-10-2006 | Valoració: 10

    Un petit - gran poema, Becari. Els dos últims versos són contundents com un cop de peu al baix ventre.
    M'ha agradat molt, si senyor

  • entre el títol del poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-10-2006 | Valoració: 10

    i el seu contingut, hi ha una porta negra en flames que cruix i grinyola a l'obrir-se... hi ha misteri i una pols blanca amb aparença de llum i en cada vers un miol de gat de la setena vida... a l'acabar de llegir el poema et llepes el dit i notes la humitat irònica del poeta.
    Escandalosament made in Becari, gran mestre!!!!
    Una abraçada

Valoració mitja: 10