Confessions d'estiu

Un relat de: Becari

Ja no necessito la necessitat
de ser millor que tu,
ni em vull redimir,
pecats d'oficis vespertins
també vaig ser jove abans de morir

Primeres versions, oblidats
"romanços de cecs" que moriren
abans d'arribar a ser cançons,
fòssils a les golfes de la meva edat.

Records pels desconsolats
que embalsamen les seves rendicions
amb versos que es perden
i no saben cap a on van


Comentaris

  • Enhorabona[Ofensiu]
    kukisu | 19-10-2006

    M'ha semblat un poema preciós, Becari. Els teus versos no es perdran perquè són un regal que ens fas meravellós.
    Endavant i una abraçada.

  • No necessites res[Ofensiu]
    gypsy | 11-10-2006 | Valoració: 10

    perque tens el talent i la força que calen per fer poemes d'aquest voltatge, amb aquesta estructura il.luminada.

    Eléctrics, forts, agils, nascuts per romandre.

    gypsy

  • el gran mestre...[Ofensiu]
    Capdelin | 12-09-2006 | Valoració: 10

    ha parit de nou, nous poemes!!!
    Sempre amb aquell misteri mig obert, amb aquella ombra en ulls de penombra, deixant anar punyent i clar els versos, amb atmosfera d'incognita i morro rebel... et trobava a faltar.
    Deu ser la calor que tot ho escalfa, ho improvisa, ho precipita, encèn i crema i dura... tan poc... i et trobes a la tardor amb res del que somiaves, només amb allò poc que tenies... i que encara no t'han pres.
    Una abraçada, amic.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: