Solters contra casats

t'he descobert amb un "l'editora destaca", n'he llegit un parell i em queden ganes de més!
Quan tingui una estona em torno pel teu racó d'RC!
Clar, desimbolt, cru, real, simpàtic...
Un saber estar i deixar escrit!

Tornaré!
Arreveure!

la pudor dels casaments sense amor, els divorcis i les separacions, tots pasen pels bolquers dels més debils.

apali

de no saber què volem, de voler el que no tenim i de que quan ho tenim ja no ho volem. El nostre assumpte pendent que no es resol amb un 'partit de futbol' sinó potser amb un repte més individual.
M'ha agradat molt el teu poema-reflexió.
Gràcies!

recorda en aparença aquells partits de festa major de solters contra casats de l'Espanya profunda.
Sort que el nadó, amb instint agut de supervivència: plora, mama, riu i caga, caga, caga... amb plena llibertat legítima, defensant el seu territori dels canvis climàtics del cor humà.
Conrees l'humor i la ironia a la perfecció.
Una abraçada, MESTRE!!!