Cercador
La meva ombra
Un relat de: Becari- Compartir:
La meva ombra és infidel
i cerca l'esguard de les estàtues,
em condemna a estranyament
plena de presumpció fàtua.
La meva ombra és paranoica
i m'abandona davant els miralls,
quan jo vinc ella ja torna
a recordar-me que fugirà.
La meva ombra no es meva
i viu del dipòsit i del lloguer
si un mes no la segueixo
no torna fins el mes proper
Comentaris
-
GENIAL GENIAL GENIAL[Ofensiu]joseppe | 02-02-2009
Fantastic com sempre
-
ja he tornat...[Ofensiu]Capdelin | 29-08-2006
de vacances...
Espero tenir la sort de poder-te seguir llegint i admirant si tu et decideixes a seguir escrivint.
Espero, també, que tot t'hagi anat perfecte durant aquest estiu.
Una abraçada! -
ombres[Ofensiu]gypsy | 07-07-2006 | Valoració: 10
Sensació de que no som en absolut uniformes interiorment, fets a cops de retalls, ens costa ser coherents amb la nostra ombra més interna.
m'ha agradat molt.
gypsy -
hi ha...[Ofensiu]Capdelin | 13-06-2006 | Valoració: 10
un etern duet entre el cos i l'ànima... entre el que sento i el que dec fer... entre la matèria egoïsta i la veu interior civilitzada... entre el que sóc i el que voldria ser... entre el jo minúscul i el JO majestàtic... entre allò que es mira i allò que se sent... entre la rebel-lia i la norma adoptada... entre la raó i el desafiament imaginatiu...
Sempre em pregunto per què l'ombra va cosida als peus i no al cap...
una abraçada, mestre paranoic sense ombra. -
Nosaltres[Ofensiu]brideshead | 13-06-2006
i la nostra ombra... Haurien d'anar sempre juntes, però de vegades fem coses que disgusten la nostra altra part, i ens abandona com si ens fes un retret. No he acabat d'entendre la última estrofa, quan parles del mes vinent... potser és per significar aquest període en què tu i la teva ombra seguiu camins diferents, tot i a contracor?
Una abraçada, Becari. Ara feia dies que no visitava el teu raconet!
