Camins intransitables

Un relat de: Becari

Perdut i sense pare
a qui resar-li un pare nostre
transito un camí intransitable
que no canvio pas pel vostre.

Reina de plasti-cors
primera parada, carrer condó
seient d'un cotxe, de copilot
no demanis si t'estima de debò.

A la postdata, diari d'una dama
serenates de melangia
que posa preu amb gosadia
caixa enregistradora entre les cames

Comentaris

  • Capdelin | 06-06-2006 | Valoració: 10

    cavalques de nou, profeta de mà negra i cor brillant... cavalques amb llengua bífida i mots d'acer llampant... cavalques desafiant la raó de cotó i beixamel i deixant un rastre de contrallum... genial!
    una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: