La meva feina

Un relat de: Anaïs
En un poble petit de rumors, xiuxiuejos i grupets, on hi ha una farmàcia, lavabos i menjador públics, amb zona d’esbarjo i llits per a tots els habitants, hi ha uns personatges vestits de blanc amb el rellotge a la butxaca, la mirada eficient i el tracte amable. Entre aquests personatges, un de ben singular: Somriure intens, idees clares i vergonya inexistent. Arriba amb un “Bona tarda!” que intenta despertar els adormits i fer aixecar el cap als avorrits. Es posa el vestit blanc i un somriure a la cara i comença a treballar. Explica històries de tot el món, rondalles anònimes i curiositats vigents. Aclareix l’actualitat política, social i econòmica amb el diari a la mà. Sense buscar la perfecció del producte final, fa mans i mànigues amb un tros de cartró i una llauna de taronjada buida. Anima en els desplaçaments i jugades dubtoses, resol dubtes complicats de jocs senzills. Acompanya, reconforta, respon les mateixes preguntes una vegada i una altra amb moltes ganes de xisclar però sense arribar a fer-ho. Prepara festes singulars aptes pel públic assistent, que no siguin massa repetitives, però que segueixin la tradició, que no siguin avorrides, ni llargues, ni curtes. Reconforta en el plor amargós, riu la gràcia del bromista, recondueix la ràbia de l’agressiu i la discussió ridícula amb seriositat, segueix les idees estranyes de la demència. Fins que arriba l’hora de marxar, quan es treu el somriure i el vestit blanc i se’n va amb un “Fins demà!” ple de promeses per complir.

(12/05/12)

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

176 Comentaris

44799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!