La meva estimada crosta

I em va aparèixer. Una rascada, una simple rascada i em va aparèixer. Al front, no, no...al front ben bé, no. Vaja, aquí, just aquí, entre les celles però una mica més avall. Entre el nas i les celles. Si, jugant...ja em diràs! Recordo que jugava a fet i a amagar a l'escola. Sí, una escola molt maca, amb un pati enooooooorme. Buf, una passada. Doncs això, que jo jugava amb les amigues a "l'escondite" i vaig voler-me amagar darrera d'una paret. No sé que vaig fotre que agh! ogh! Vaig relliscar i buf! Quin mal al nas...me'l vaig rascar. Sí, sí, i va ser llavors, al cap d'una estona quan em va aparèixer. Sí, quan vaig anar al lavabo a posar-m'hi aigua ja vaig veure que la rascada prenia forma, però no va ser fins al vespre a casa que no me'n vaig adonar del tot. Allà al mirall ho vaig veure, i ho vaig trobar curiós. M'ho vaig estar remenant una mica, perquè coi, sóc així jo, no me'n puc estar de remenar-me granets, marques, picades, de tot. Ja ho sé ja, que està mal fet...El que em va agradar més va ser que em va sortir al meu punt de les preocupacions perquè jo les celles sempre les he arrugat molt, i és clar, que em sortís allò allà, ho vaig trobar encertat. Sí, sí, amb el puntet i tot. Tot inclós. La forma estava molt ben marcada. Van passar uns dies i ja era crosta. M'anava passejant per tot arreu amb orgull. M'agradava que la crosta tingués aquella forma, mira, què vols que t'hi digui? em sentia especial. I m'ho tocava, i als matins m'ho mirava. I m'ho cuidava perquè em durés força. Crec que mai de la vida m'havia cuidant tant una crosta. Ningú me'n feia mai cap cometari, m'ho miraven però no s'atrevien a dir-me'n res, se'ls feia estrany, suposo. I amb les ganes que hi posava jo perquè la gent m'ho mirés i hi mostrés interés. Recoi! És que tenia la seva gràcia aquella forma i en aquell lloc. Això sí, recordo que un dia algú si que me'n va fer un de comentari. Va ser una tarda que me'n vaig anar a comprar al quiosc, suposo que devia anar a comprar-me cromos o jo que sé! Doncs aixó, la quiosquera, una dona una mica xafardera, això sí, em va mirar fixament entre les celles i amb la seva mirada penetrant va reseguir-me la crosta i va ser llavors quan em va dir: Nena... tu et deus preguntar moltes coses, no?