La mestressa m'estressa

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Necessito tenir-ho tot apunt abans que l’Eulàlia es llevi del llit. I no són poques coses les que necessita la senyora! És una maniàtica i, des de que es va divorciar, la cosa ha anat en augment. Tot menys el meu sou! Des de que em van fer la proposició, sabia que sortiria perdent. I així ha estat.

De vegades, encara hi penso amb el senyor i em quedo esmaperduda. Miro per la finestra i desitjo que torni a obrir-se la porta. I aparegui. Però mai es compleix el meu desig, m’aferro a idees que no es porten a terme. Era tan amable i mai vaig sentir-li dir res fora de lloc. Era educat i elegant. Quan tocava la roba que li planxava m’encantava el seu tacte, tan suau i de bona qualitat. Usava una camisa per cada dia de la setmana, de colors sobris perquè necessitava transmetre serietat entre els seus clients. Jo mai reia davant seu, encara que ara, quan hi penso amb els bons moments que passàvem, un somriure carregat de nostàlgia em creua la cara.
Enyoro el senyor! Vet aquí, ara que no hi és, me n’adono. Tot i que el seu divorci no va ser gens amistós, no li vaig veure perdre els estreps en cap moment.

«Laia, vols portar-me una tassa plena de xocolata desfeta?». I si no arriba a ser per la meua pesadesa a l’hora de servir, la senyora s’hagués engreixat uns quants quilos aquell estiu, el que es va separar definitivament. Però cada cop que requeria que li servís alguna cosa calòrica, jo perdia l’equilibri i acabava vessant-ho per terra. Fins i tot els gelats italians, que volia engolir-se, acabaven empastifats damunt la moqueta. A la fi, i donant-me per impossible, i gràcies a que era molt hàbil amb la planxa i li deixava tota la seua roba impol·luta, no em va fer fora. «Laia, hem passat unes quantes coses juntes». I de vegades, es posava a recordar-me que m’havia vist néixer i que teníem un vincle molt estret que ens unia. No seria jo qui el trenqués. Llavors, una espurna de records em pujava al lacrimal i tenia ganes de plorar perquè la meua mare ja no hi era entre nosaltres. Em vaig quedar òrfena de la nit al dia, si no arriba a ser per la mestressa i el senyor... Què hagués sigut de mi?
I ara me n’adono que cada dia tinc més roba acumulada i que l’Eulàlia s’està passant a l’hora d’arreglar-se. Sempre havia estat molt presumida, però ara es canvia de roba cada dos per tres. Crec que un dia coneixeré la veritable raó d’aquest canvi. Per començar, avui m’ha vingut amb un pentinat nou i amb un color de cabells diferent. De pas, he aprofitat i li he preguntat per la perruquera, la Pepita, que és com de casa, però ella ha abaixat la mirada i m’ha evitat. Volia dir-li que l’afavoria i que l’he trobat més jove que de costum, però he perdut l’oportunitat de dir-li-ho.

M’he quedat amb la incògnita i sospito que el motiu de tanta planxa és que ha conegut un altre home. Algú que la faci oblidar per uns instants el veritable motiu de què perquè no cobra cap manutenció. Segur que té bastants calers i espero que no sigui infidel com la meua mestressa. Però ningú m’ha demanat l’opinió. Callo. Els vestits ja són planxats i li preparo un per a què surti aquesta nit.
L’Eulàlia anirà de festa, jo m’estiraré a descansar mentre penso amb tot el que m’estic perdent d’aquesta vida, que mai deixa d’aturar-se. Se m’aclucaran els ulls i besaré algú de pensament. Però només serà així, les meus ànsies moriran als meus llavis i potser me’ls mossegui i tot. A l’endemà tornaré a la rutina, ho tindré tot apunt per a la mestressa que m’estressa dia sí, dia també.

Esmorzaré primer un tassó de llet i després prepararé dos esmorzars: un per l’Eulàlia, i l’altre per aquest home desconegut. Té bona presència i d’edat podria ben bé ser com la del senyor, any amunt, any avall. Intento ser tan discreta com sempre he estat, enrere quedaren l’època de confidències entre la mestressa i jo. Foren quan la meua mare encara vivia, una època daurada entre les tres que mai més tornarà.

Comentaris

  • Hola, bona vesprada Helena: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-11-2021

    Hui m'he recordat de tu, i em dic, com anirà Helena i com estarà. Espere que et vaja tot bé. Hui et recomane l'últim poema editat per mi, titulat: "Entre la tardor".
    Quan pugues i tingues temps. Una abraçada.
    PERLA DE VELLUT

  • Apropar l'estrès[Ofensiu]
    Marnusa | 16-11-2021 | Valoració: 10

    Un bon relat on la protagonista ens apropa al seu dia a dia, però sobretot a ella mateixa i les seves emocions. La manera en com flueix la "conversa" és ràpida, pasant d'un tema a un altre, i aixo transmet aquesta sensació d'estrès a qui ho llegeix.
    Moltes gràcies per compartir i gràcies pel teu amable comentari.

  • Tot per la pàtria potestat[Ofensiu]
    kefas | 08-11-2021


    Pel poder dels homes, vaja! Ja ho saps, la vida va per estrats i a tu t'ha tocat el de baix. I joiosa estàs perquè qui s'asseu a dalt s'ho passi divinament gràcies a la teva abnegada dedicació. Felicitats!

  • L'home desconegut...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-11-2021 | Valoració: 10


    Sí que era la mestressa molta mestressa. Un relat molt entretingut on descrius les teues vivències amb molta claredat. Sempre em sorprens amb els teus relats, que són dignes de llegir. Molt bo, Helena.
    Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Així jo t'adoraria".
    Que passes una bona

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Helena Sauras Matheu

Helena Sauras Matheu

33 Relats

92 Comentaris

22054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Amant de la literatura, llegir i escriure. Escriptora amb molts somnis que complir. Sóc de l'any 80 i de Tortosa. Em pots seguir al meu bloc personal i bilingüe: http://helenasauras.com