LA MAQUINA

Un relat de: Josep Ventura

Al costat del congelador de gelats hi havia la màquina més moderna del poble, era una meravella (s’ho inventen tot!). La màquina feia més o menys un metre i mig d’altura i un metre d’amplada, estava coberta per un vidre transparent que deixava veure uns trenta o quaranta discos i una sèrie de braços i mecanismes. Sota el vidre hi havia uns botons rectangulars i transparents amb un paper que duia escrit el nom d’una cançó de moda. Si tiraves una moneda per la ranura de la dreta i pressionaves el rectangular de la cançó que volies sentir, darrere el vidre es començaven a produir uns moviments cap a la dreta, cap a l’esquerre, amunt i avall, com un joc de mans, que posaven el disc escollit sota el braç de l’agulla. Tot d’una començava a sonar la melodia i es desfeia enmig del fum de tabac ros i mentolat que ens envoltava. Black is black, Yellow submarine, Yo soy aquél, Delilah, Perdóname, Si yo tuviera una escoba, Beatles, Rafael, Tom Jones, Duo dinámico, Sirex, Los Brincos, Fórmula V i molts d’altres que també estaven de moda. Aquí començava una rivalitat i també el negoci per la màquina perquè quan un posava una música que no agradava a cap més del grup, recollíem monedes i les posàvem, premíem les nostres cançons preferides i així tardava una bona estona a interferir els nostres gustos. Fins i tot moltes vegades ja érem fora i encara sonaven les nostres cançons.

Comentaris

  • és curiosa la tecnologia...[Ofensiu]
    joandemataro | 29-04-2012 | Valoració: 10

    de cada moment de la història josep, com amb la distància dels anys canvia tot... el que no canvia és el record i el sentiment que et queda
    gràcies pel teu comentari al meu poema
    abraçades
    joan

  • Galzeran (homefosc) | 31-03-2012

    Ara no em venia al cap ningun estri de música portàtil com els dels dos comentaris anteriors...

    Bé, bromes a banda, amb aquest relat teu, molt ben narrat i ple de nostàlgia, m'has fet recordar aquella màquina que tenia oblidada, els jukebox, que en deien els americans, oi? quina andròmina aquella cafetera, més que no pas nevera, ens va fer passar molt bones estones. Jo retinc una anècdota, en el bar del poble, un cop que es va espatllar i varen escoltar unes vint vegades la mateixa cançó, fins que l'amo se'n cansar i la va desendollar, Quieres que bailemos un vals?, encara retinc el títol!

    una abraçada!

    Ferran

  • Aleix de Ferrater | 31-03-2012 | Valoració: 10

    Mira, ara fa un minut estava barallant-me amb l'MP4, una altra màquina, o millor dit, maquineta. El tamany no és el mateix que el de la teva màquina, però si fa no fa, tot és un reproductor de música. Són records fantàstics els que descrius, jo no en vaig fer servir, però sí que les recordo en alguns bars. Un record ben viu i un relat ben viu, també. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Endevina'm | 31-03-2012

    la nostàlgia ens fa retornar a instants curiosos. La major part del jovent que avui llegeixi, o en un futur, aquest relat, demanarà veure una fotografia d'aquest estri, la nevera, per fer-se una idea de què els parles, mentre amb una mà aniran fent passar cançons del seu ipad i amb l'altre escriuran un comentari demanant aclarir com era en realitat aquesta nevera transparent.
    Bon relat i ben reviscuda nostàlgia dels dies de bar en el poble.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com