La Mantis

Un relat de: EnricMadrona

Visitant a un bon amic pintor que havia patit una pèrdua personal molt greu, vaig veure un dibuix acolorit força dramàtic. Expressava patiment i mort. El meu amic, però, té una ironia fina i en els seus quadres ha fet servir elements com les sabates de taló d'agulla o a en Micky Mouse.

Al tornar vaig escriure el poema i li vaig enviar. Ell em va tornar un dibuix amb la figura de la Mantis envoltada de la meva poesia.

El poema està dedicat a l'amic JMP.


LA MANTIS


De dins la boira acolorida ella et mira, la Mantis.

Del cel cauen homes i una escuadra d'avions anuncia l'holocaust.

Ella és un insecte, un ésser de cor glaçat i armadura, sense tendresa, sense ànima, sense pietat.

Potser amaga la dalla que arrenca la vida, mentre et clava el seu ull blanc de cendra i dol.

Per què et mira fixament, inexpresiva?

A quin mon et vol arrossegar?

Què et vol prendre? Què et vol arrebassar?

La destrucció es aquí, certament.

Però fixat: la Mantis té el cap amb forma de cor. Tal vegada misteriosament estima.

I si no, aprofita que la seva armadura és un maniquí.

Tornat-hi.

Clava-li un sabatot de taló d'agulla i al cap un barret de Micky Mouse!

Comentaris

  • Hola Enric[Ofensiu]
    allan lee | 07-09-2011

    M'agrada aquest poema. Sens dubte, l'imatge d'un insecte com la Mantis, que acostuma cruspir-se al fràgil mascle un cop ha acabat l'estona de noces, dóna el toc gèlid d'un cor buit de dolcesa. Però, potser...potser el seu cap en forma de cor...potser no tot és com ho percebem...

    Gràcies pel teu comentari a sir Last. Curiosament, és un fragment d'un escrit més llarg que estic escribint. Dic curiosament perquè parlavem al fòrum de relats llargs. No és un tema nou. N'hem parlat de cops, i sempre amb la mateixa conclusió: llegir, pantalla enmig, una novel.la, és cansat. Per això sovintegen i són més llegits i comentats els curts i els poemes. No hi ha altra: en el meu cas, m'encanta el paper, la seva olor, posar-me com vull- estirada, de panxa enlaire, etc- per llegir, i això a RC no pot ser. Té moltes altres ventatges, clar. Po res, si vols llegir una cosa llarga algun cop jo en tinc una penjada aquí que es diu Casa submergida.

    Salutacions cordials

    a

  • Introducció breu i poema[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2011

    Quina alegria rebre el teu amable i engrescador comentari!

    En tornar a passar pel teu espai, he trobat aquest interessant combinat de relat o brevíssima narració introductòria i poema sobre el dibuix del teu amic.
    Llàstima que no el podem veure!
    Si la imatge hagués acompanyat els versos, segurament l’efecte hauria estat major.
    Per posar-te un exemple, t’ofereixo un joc poètic creat a partir d’un quadre: ELLA ( has de clicar damunt les lletres en color per anar-hi ). En aquest cas, és la imatge qui permet contextualitzar els versos, mentre l’estrofa final els obre i generalitza, no creus?
    A això em referia dient que és llàstima no poder contemplar el dibuix que els ha inspirat... però tot i així, els mots que ofereixes permeten que la imaginació faci el seu treball i aprofiti els elements aportats per a aixecar un conjunt atractiu...

    Fins aviat, espero!
    T’envio una abraçada acolorida,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

EnricMadrona

11 Relats

12 Comentaris

10297 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80

Biografia:
No digueu l'edat, ni la situació familiar, ni la feina, ni l'orientació sexual. Ens ho demanaven en un seminari. Es tractava de prescindir dels estereotips per a que fossim lliures i coneixer-nos més a fons.

Jo escric perquè m'agrada expressar-me, interpretar i re-interpretar el mon, donar forma a les emocions, explicar històries i fruir de la llengua. No puc escriure sense vehicular una emoció. Una narració em pot sortir bé o malament, però no m'interessen els jocs purament formals. Quan vaig llegir el Tirant vaig adonar-me que tot l'acurat estil de les cartes de batalla, de les processons i demés rituals de la caballeria, escrites dins d'una forma concreta, estaven totalment passades de moda i que el que lluïa era la part en la que els personatges respiraven de debò a la cort de Constantinoble. En realitat no calia haver llegit el Tirant. Simplement la literatura merament formal em sembla pobra i no m'interessa. En tot cas només em serveix com un dibuix d'acadèmia, per tenir coneixement d'un recurs expressiu més.

No em malinterpreteu. La forma dona estructura, originalitat i expressivitat a un relat. Només dic que no està per sobre del fons. M'agrada que la prosa soni bé que tingui el ritme escaient, que llisqui amb naturalitat sense renunciar a ampliar el vocabulari. Tanmateix, oh contradicció!, quan defineixo el que m'agrada m'estic referint a una forma doncs el fons mai pot explicar-se sense la llengua, sense escollir els mots, el punt de vista, el to...

Què us puc dir de mi sense desvelar informació etiquetable? Que soc un jove que ha viscut uns quants anys? Que he hagut de construir i defensar la meva identitat? Que tinc una feina creativa i estressant que no té res a veure amb la literatura? Que soc un barceloní arrelat a un país que inclou la seva capital però que va molt més enllà? Que m'he desclassat sintetitzant d'aquí i d'allà? Que intento pensar per mi mateix? Que crec en el paradís i que sense ignorar-la és pot transformar la realitat?