La ma a la caixa

La ma a la caixa, en silenci.

Silenci d'amo; i el cambrer
mentrestant neteja els gots.

Les dos esquenes es parlen,..

La ma que no porta els cafès
arrabassa el feix de bitllets.

L'esquerpa figura els amaga,
com qui malfia.

Hi ha un silenci que parla.

M'impressiona el debat
que no té lloc: la simplesa
de l'acte que transcorre
com un abús conegut
i tolerat: a suportar en silenci

Tenir o no tenir,...
viure de rendes,...o del treball,...

“Quan més negre sigui el tunel
més respladirà la llum a l'eixida”,
diu el que mana cercant resignació.

Hi estic d'acord,
de forma inversemblant.

Però jo avui ja he vist la llum