La lluna en un cofre

segueixis tan observador, tan somiador, tan creatiu, tan divertit com ja et mostraves de més jovenet. De fet, ja saps aquella dita que diu: "Qui ho té al néixer, no ho perd al créixer".
Doncs, endavant, Roger, que avui has fet tretze anys, no deixis mai de somiar. Persegueix els teus somnis fins que es facin realitat.
Una abraçada ben forta, a tu, i als pares.
Mercè

La lluna hi cap en un cofre? La lluna si la mires de lluny es molt petita pero si la mires de prop es molt gran. Ah, i la lluna era noia o un noi ? Jo voto per la noia.
A tu que ta agrada, el sol o la lluna? A mi la lluna perque es molt amiga de les estrelles i saps perque no m'agrada el sol perque et toca molt a la cara i et molesta molt i et tens que comprar unes ulleres de sol i jo no en tinc .

ponni

I amb els consells que et dónen els pares, pots estar força content, pq quan creixis, la teva imaginació serà més gran i millor.

Salutacions del llampec!

M'ha dit que et comentés un relat teu pel dia de reis i m'ha donat permís perque ho faci avans ja que jo soc avi i aquell dia anirè de bòlit amb els meus nets.

No et coneixia i et dirè que ja estás entre els meus autors preferits. M'agrada com enfoques la poesia, amb passió, il.lusió i imaginació.
Et demano perdó perque quedi rodó.
Ara, seriosament, et dic que la teva poesia m'ha agradat i els pares poden estar orgullosos de com escrius a la teva edat, Roger .
Segueix fent-ho que hi ha fusta de bon escriptor en el que he llegit. Un altre dia, si m´ho permets, et comentarè un a un tots els teus escrits. Ara et dirè en veu baixa que el patge Reial m'ha dit que rebràs molts regals el dia dels Reis.
De moment rep una forta encaixada de JOANPG.

T'has lluit Roger has demanat moltes coses al al pare noel? i els reis?bon nadal

de on treus aquestes coses tan boniques que ens expliques, amb aquestes imatges tan curioses que et fan pensar en bruixes i mosques que es posen a la punta del seu nas, o al de la lluna.

Molt divertit i fresc aquest poema.

Ja saps que jo no et puc puntuar, però et donaria un deu, que cal que treballis per mantenir-lo, no t'adormis ni dins del cofre de la teva lluna particular, però recorda el que sempre et dic; no deixis de somiar.

Un petonarru ben gros.

Ferran

Perquè saps captar molt bé, per la teva edat, el que és la poesia. Aquesta emoció, i la visió diferent de les coses, fa que sigui màgic el teu poema. És preciós, amb unes imatges fantàstiques (la mosca que li vol aterrar sobre el nas! És divertit, oi, pensar aquestes coses?

Un petonàs!

Xantalam

ets el millor regor



david