A mitjanit

Un relat de: REGOR
En aquest llit només faig nosa, pensa en Pol. Ell vol els regals de sota aquell arbre, ara apagat. S’aixeca i va cap allà, en mig de la foscor. Encén el llum i obre una carta: A mitjanit.
El segon regal, una altre carta: Al restaurant Mort, firmat: l’honorable M. Ha decidit anar-hi. O està mig adormit o la seva voluntat ha pogut amb el seu raonament. No ho comprenc. Va cap a l’habitació adormit, mig somnàmbul.
Surt del pis. A cada passa li fa més mal el cap. Cada passa sent una fiblada a l’estómac. És insuportable. Ell continua caminant en la correcta direcció. No sap on està l’indret. Però ell sap de què va tot això?
Mira totes les cases. Totes les cantonades i racons... El seu destí està vinculat a aquell carrer? Les seves sorolloses passes en aquella solitària i fantasmal ciutat ressonen. La seva velocitat disminueix. Més dolor i més punxades. El sofriment empitjora. Ja en aquell carrer, li surt sang dels braços. Ja no se’ls nota. Comença a notar-se fred; sangglaçat. No se sent les part del cos. De sobte cau desplomat al terra. Al mig del carrer. Per última vegada veu una ombra amb una caputxa i una dalla gotejant algun líquid fosc. Ja no li fa mal res. Aquest infern de dolor s’ha acabat. Ell ja no és més que un simple pensament, un somni entre molts altres. Ja no és res. O abans ja era només un somni? Tot això pot haver estat només una mentida?
Es desperta. Observa el seu voltant. És de dia. Ah! Els cotxes passen per sobre seu. No sent res. S’Aixeca. Cap patiment. No necessita respirar. Ningú el veu. És com... mort?
No m’esperava que la mort fos així. Diu entre dents.
Sense sentir-me m’ha respost.

Comentaris

  • Quin, "yuyu!!!![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 30-12-2011

    Si el que pretenies era aterrir el lector t'asseguro que en el meu cas ho has aconseguit. Molt rebé, REGOR, aquest "joc" de fer anar el lector per on tu vols: jugues amb el malson de la mort a mitjanit i de dia, i situes l'acció enmig d'un carrer erm, on t'imagines un panorama mortífer que et fa posar els pèls de punta.
    La darrera frase del desenllaç m'ha semblat genial.
    Estàs fet un mestre de la poesia i de la narrativa, et felicito.
    Petonets,

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de REGOR

REGOR

13 Relats

107 Comentaris

22668 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Hola a tots, vaig néixer el 2000, i ara tinc x anys. Tot just amb sis anys començo a escriure algunes coses, i ara les penjo aquí