La família perduda

Hi havia una vegada un mar en el pati del meu col·legi, amb una raça de peixos molt grans. Entre els peixos que allà hi havien, estàvem nosaltres i ens diferenciàvem per una polsera verda. Vivíem plegats, jo, el Roger, l'Empar, que és la meva mare i el meu pare Ferran. Ens estàvem en uns coralls en els costats de les escales del mar, amb una barra per agafar-se. Fins i tot teníem peixos carnívors d'alta seguretat per atacar els peixos dolents que ens volien agafar per fer de treballadors.


Un dia vàrem veure un peix dels dolents i vàrem fer una emboscada, aquesta era; ens posaríem a la barra i sortirien els peixos de seguretat. I així ho vàrem fer, però el pla no va sortir com volíem. Resulta que no era un, ells eren molts i primer van agafar a la mama. Els peixos dolents ho van fer molt ràpid. El dia següent vàrem fer el mateix, però sense la mama, i es van endur el papa, i jo em vaig quedar molt sol, i me'n vaig anar pel bosc marí. Allà van passar molt ràpids els anys, i un dia va venir un coronel dels peixos dolents, però ell va ser molt bo amb mi perquè estava sol i em va portar a la base secreta dels peixos dolents. Un cop allà vaig tenir la sensació de què no eren tan dolents, gràcies al coronel, que es deia Llagosta.


Amb ell vaig jugar a nedar molt ràpid. M'havia dit que no podia passar d'una porta i jo encuriosit vaig voler saber què hi havia, llavors ell m'hi va portar. A dintre hi havia un peix i li vaig veure una polsera verda i vaig cridar ven fort, papa!!! Vaig anar cap a ell i li vaig fer una forta abraçada. Al cap d'una xerrada vaig veure una senyora peix i vaig notar que era la meva mare, també vaig anar cap a ella i li vaig fer una forta abraçada. Desprès de parlar vam decidir de tornar a viure normal a la nostra casa i amb la gran fortuna dels papàs que havien ajuntat treballant pel coronel. Més tard el coronel Llagosta va dir que no volia, però nosaltres el vam convèncer. Vam sortir tots de la base i va explotar, ens vam acomiadar del coronel i vàrem tornar amb ell a casa. Vàrem viure feliços i vàrem menjar anissos.
Vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat.