Cercador
La lluna del natalici
Un relat de: rautortor![](https://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2017/12/03/album/1512314854_556523_1512336980_album_normal_recorte1.jpg)
Fotografia de Jean-Paul Pellissier a El País digital
La lluna del natalici
I fou aleshores, per les engires del solstici,
que la jove infantà,
plàcidament, malgrat les circumstàncies.
Entre un munt de ferralla,
a les afores de la ciutat.
Amb el primer vagit del nadó
cessà la pluja apocalíptica d’obusos
i el xerricar esgarrifós dels tancs.
I es féu el silenci.
Els més agosarats sortiren al carrer
des del fons dels amagatalls.
A poc a poc, la vida es despertà
tot recuperant veus gairebé oblidades,
converses, crits i cants d’alegria,
mentre els optimistes il•luminaven el camí
amb les pantalles dels mòbils.
Fins que s’esvaí la boirà de pols i fum
i aparegué el somriure daurat de la lluna.
Nadal de 2017
Comentaris
-
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 27-12-2017 | Valoració: 10
Ho publicarem al NADAL DE CONTE amb la mateix afotografai.
tribuna@guimera.info
El text en un arxiu amb formnat word
la imatge en un altre arxiu.
Gràcies.
.
-
Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 27-12-2017 | Valoració: 10
Ho publicarem al NADAL DE CONTE amb la mateix afotografai.
tribuna@guimera.info
El text en un arxiu amb formnat word
la imatge en un altre arxiu.
Gràcies.
.
-
Fe d'errades[Ofensiu]rautortor | 21-12-2017
Caldria corregir,
a les afores per als afores, tot i que en alguns diccionaris s'accepta també el gènere femení.
En segon lloc, s’ha esmunyit, incomprensiblement, un accent a boirà que, lògicament, hauria de ser boira.
Disculpeu els lapsus.
-
Afegeixo[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-12-2017 | Valoració: 10
Jo també referint-me a ella en tinc un poema aquí publicat que porta per títol: Lluna.
-
Preciós.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-12-2017 | Valoració: 10
Un poema preciós... És original la fisonomia d'aquest poema. Valer-te d'un infantament, envoltat d'una atmosfera bèl·lica, acabes amb l'espectacular imatge de la lluna. I és que lluna sempre ha despertat passions. Jo també un referent-se amb ella.
Valoració mitja: 10
l´Autor
229 Relats
784 Comentaris
145463 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
![](https://ep00.epimg.net/elpais/imagenes/2020/01/27/album/1580143043_859090_1580143868_album_normal.jpg)
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Agonia
- Nua
- Avui he vist el mar
- Una pietà palestina
- Escatxic de roselles
- El retorn d’una deu assecada
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps