La lluita de les dones

La manera com veus relacionar-se els pares amb les altres dones són una referència del que nosaltres fem i sovint farem. Quan va morir ma mare el pare tenia persones, dones, que s'interessaven per ell.

Hi havia una dona que com que el pare no li feia cas, un bon dia aprofitant l'amistat d'anys amb la família, va entrar dins de casa, a més els fills eren companys de ma germana i meva i amb l'excusa de parlar amb mi i preguntar-me com anava tot, a la cuina em va deixar anar un sermó que encara recordo la mala lluna que em va despertar, va començar dient-me que nosaltres no érem capaces de portar una casa, perquè hi havia moltes coses que se'ns escapava, sorprenent d'una dona que no era per a res la típica dona de casa sinó que tenia altres interessos la qual cosa la transformació negativa a la qual es capaç de sotmetre una dona, i encara va atiar més el foc dient que entre el pare i jo amargaven la germana, era obvi que volia donar a entendre que calia un element equilibrador que en aquell cas era ella.

La germana té una vida feliç ara, bé, de fet, ja fa temps. Aquell dia em va venir tant de geni que vaig fer fora de casa aquella dona que em doblava l'edat amb bastants males paraules, més que res perquè si li interessava el meu pare, nosaltres no érem la porta. Ara li desitjo una vida tranquil·la que pel meu entendre ha de ser per força lluny d'un home sord.

Passats els anys m'adono de com les dones han hagut de desenvolupar estratègies diverses per relacionar-se amb uns homes sords com tàpies, narcisistes com ningú, infantils fins a l'infinit, incomunicatius com l'estàtua de pedra més dura, etc, fins i tot estratègies tan roïns com tractar de convèncer les filles que ho fan tot malament, allò que es coneix com la lluita de dones entre dones, total per res.

Ara des del món de dona ho puc entendre, puc entendre la soledat d'aquella dona i els desitjos d'apropament, puc veure la seva complexitat rebutjada per un home senzill com una cassola. Realment em sento molt desafortunada de trobar-me en un món on la comunicació amb molts homes és impossible, ja sigui per l'educació, per l'ego o pel que sigui, realment és trist i desolador i em solidaritzo amb totes les dones que ho han sentit algun cop.