Cercador
La gent a prop
Un relat de: Joan G. Pons- Compartir:
És una corrent informativa, que m’envolta, lliure i espontània, i també molt enriquidora.
Cal aturar-se i escoltar i sentir.
Reflexions opinables:
Gent a prop coneguda i desconeguda. El conèixer no suposa apropament, una certa connexió. A vegades, coexistim amb gent que no es deixa conèixer, marca una certa distància, no desperta interès.
Gent a prop accessible i no accessible. Què fa que gent a prop la notem accessible ? Subratllo un detall bàsic, la mirada. Hi ha d’altres, però la mirada obre la porta de l’accessibilitat i acosta.
Gent a prop interessant i no interessant. Segons el criteri que jo tingui sobre el valor “interès”.... puc trobar a prop gent que provoquin interès. I hi ha gent així.
La forma d’expressar opinions sobre algun esdeveniment, pot provoca positivament una aproximació i relació. Aquesta persona desperta en mi un interès.
Gent a prop.... de bar i gent del banc del parc. Normalment la gent que trobes al Bar és gent que fa estada i xerra. La gent asseguda al banc del parc, més aviat, és gent silenciosa, contemplativa. Dos grups de gent diferenciats però que també són a prop i aporten.
Tothom trobem més gent a prop. Cal aprofitar-ho.
Comentaris
-
gent propera[Ofensiu]joandemataro | 13-09-2012 | Valoració: 10
és així joan, tots tenim coses a aportar als altres i a l'inrevés , els altres ens poden enriquir molt, després ja és qüestió d'afinitats però és bo compartir i fer-se proper, ben segur
una abraçada, de ben a prop
joan -
Sabem o volem entendre als altres?[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 13-09-2012 | Valoració: 10
-- Molt bé Joan, toques un tema molt interessant.
Crec que tots hauríem de "saber escoltar" amb la mirada. Potser no tothom pot tenir aquesta percepció però moltes vegades, tot i que la tinguem (en aquest cas parlo per mi), passem de llarg.
Me'n he adonat en diverses ocasions, o al menys així m'ho ha semblat, que potser la tinc aquesta percepció. Em sembla veure quan una persona necessita que estiguis per ella, dedicant ni que sigui un moment del teu temps en iniciar un contacte, tal com dius, ni que sigui parlant dels núvols, però, he de confessar que moltes vegades "passo de llarg". Nó és que no me'n adoni, és que sempre em sembla que tinc pressa, que en aquell moment tinc alguna cosa més urgent o important per fer i si ho analitzo al cap d'una estona, no deixo de sentir un petit remordiment, no sempre tinc pressa, més d'una vegada em podria haver parat.
És egoisme?, és timidesa? Sigui el que sigui, però el cert és que no és cap ajut per qui sembla que t'ho estigui demanant!
Una abraçada Joan.
Per cert, DE DINS A FORA és molt interessant. Val la pena llegir-lo.
Gemma