La gàbia

Em sento "ocell"... bon principi per al meu relat, no? jeje, doncs començo...
Em sento ocell perquè estic dintre d'un lloc - la gàbia - , on no m'agrada estar. Estic tancada, on no sóc l'autèntica "jo" la que mano de mi, no sóc "jo" qui em diu que he de fer i com, sinó que, és una enfermetat, que em domina
He ficat l'exemple d'un ocell dintre d'una gàbia perquè la situació en que em sento ara, és aquesta.
Que no m'agrada estar-hi així - dintre de la gàbia - però hem fa por sortir i poder ser "lliure" - com si l'ocell, des de dintre la gàbia, veigués que està la porta oberta, que pot ser lliure, però tot i així, no surt...-.
No sé si m'he explicat bé ... crec que no, però jo m'entenc xD.. (obviament... sinó.. malament!)














PD: un dels meus relats més roïns, ho sé, però ho he escrit aquest matí,i no volia borrar-ho...
m'agrada guardar les coses que escric, encara que no estiguin ben fetes... així que, no he trobat lloc millor per guardar-ho que aquesta web.