Records...

Un relat de: fullet verd

En aquell moment tenia ganes de plorar, no podia deixar de pensar en que després d'unes hores estaria endinsada a entre les antigues parets que tant m'havien fet patir, on les ganes de viure s'allunyaven de mi que tant m'havia costat retenir-les al meu costat.
Però ho havia de fer, havia de tornar a aquell lloc per demostrar-me que els records ja eren part del passat. que ja no eren vius dins meu.

Comentaris

  • Records i sensacions[Ofensiu]
    kispar fidu | 29-07-2006

    que sovint ens innunden quan sols volem surar.

    Records que no cal esborrar però si oblidar suaument per tal de poder continuar.

    Avançar mirant endavant, amb un Carpe Diem com a pancarta i amb un somriure que cautelosament pot observar amb orgull aquell passat que en forma de records sempre t'acompanya.

    ens veiem per aquí!
    que vagi bé,
    Gemm@

  • camins | 14-07-2006

    mirar-los amb els ulls ben oberts i desafiar-los i desfer-los... i veure que ara, gràcies al pas del temps i a d'altres coses, s'han fet petits i pots fer-los desaparèixer de la teva ment amb una sola bufada.

    Una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: