Observo, sento, penso...

Sentada a un banc estant,
observo dos orenetes volant,
Navegant sobre mar enllà,
descobrint un univers més natural.

Un univers on no hi ha fàbriques,
ni rics poderosos agoviats per la fortuna.
Un univers on la moneda més poderosa
es la de la pau.
On les bombes, els míssils, i els infants armats
decideixen canviar la seva vida i repartir la pau
on la vida no es compra,
ni es destrossa.
On l'odi i la venjança,
no s'amaguen en cap cor destrossat,
on les fronteres no existeixen,
ni els polítics ni els governants.
On tampoc no necessiten normes
perquè la gent es conscient del que fa.
On no necessiten llengües
Perquè s'entenen sense parlar.
On la gent es comprèn i es dona la mà
On la gent estima i es fa estimar.