Ella...

Un relat de: fullet verd

Ella neix en el dur hivern i el fa morir,
ella és la més bella.
Ella mor, però sempre torna a néixer.
Ella t'envaeix de suavitat, amor i llibertat,
tu deixes que et posseeixi
i ella et renova la vida cada any.

Quan estàs pansit al fred hivern, i allargues una mica els dits,
pots tocar-la i et sentiràs ple d'energia.
ella et desperta els sentits adormits,
desperta la teva part més primitiva,
La natura neix dins teu.
Ella és la mare, la mare de totes les criatures, és la meva mare,
ella és la natura, és la primavera.

Comentaris

  • malgrat que...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-05-2006 | Valoració: 10

    ens hem civilitzat i ens omplert de luxes i de paraules belles... no podem oblidar que dintre nostre hi ha un crit primitiu de la natura nostra.
    Es nota en el teu poema i en la foto que estimes la natura.
    Hauríem d'escoltar-la més, ella és sàvia, d'ella neix el paper i ella ha llegit amb el vent tots els llibres.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: