Volo...

Un relat de: fullet verd

Volo, m'endinso en els núvols,
el vent frega les meves ales
i mou les plomes.
Ara tinc nous horitzons,
noto les muntanyes dins meu,
l'aigua que corre pels rius i llacs,
ara és dins meu.
Puc tocar les estrelles
amb la punta dels dits.
Sobrevolo fronteres
de països desconeguts.
Volo per països càlids,
humits i freds.
Torno a batre les ales.
Vull pujar per sobre els núvols
i el sol s'amaga
Continuo volant
amb la lluna al meu costat,
sentint la llibertat corrent per les venes.

Comentaris

  • si tanques els ulls[Ofensiu]
    camins | 27-11-2006

    si tanques els ulls, respires profundament, somrius i et trobes volant, tocant els núvols, amanyagant les estrelles, olorant el cel, i ... desitjant restar hores i hores així, enamorante d'aquesta natura que et fa sentir lliure!

    (tiiiaaaa!!! t'he d'esciure lo sé lo sé! ajja ara stic d smana d'examens pro kuan acabi t'ho prometo... uaauuu x fi llegint he pogut desestressar-me una mica!)

    petoooooooooooooooooooooons!

  • sangtrait[Ofensiu]
    Arnau | 21-11-2006

    "volia saltar muntanyes
    i amb els arbres barallar"

    que gran la cançó, que xungo no poder volar.
    salut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: