LA FIRA DE L'AMOR

... pero en especial per la gent del ram de l'agulla, modistes, molt alegres en les seves colles, amb grans rialles alegren l'ambient , són corrents de veure aquest dia per tot l'entorn de Sant Llucia. També els sastres feien de les seves redere les seves amigues de feina.
Pero no fa gaire, casualment , en saber que al s.XIX s'hi celebrava la fira de les noies, vaig quedar molt sorpresa, en va semblar degradant, com si es tractes d'una subasta pública on les anaven a vendre; pero després ben pensat i tenint en compte que tot això passava en aquella època que les pobres noies estaven molt reprimides i no podien mirar ni a un xicot cara a cara, ja començo a pensar que les fires de l'amor estaven bé.
Allà, aquell dia, les noies ben vestides i enjoiades devien de fer molt de goig, i els nois també. A més a més acudien els sastres vells, catalogats de casamenters, aquests junts amb les mares de les noies aquell dia feien les grans presentacions de parelles, ja proposades per ells. Segurament en aquesta fira es devien arreglar molts casaments, alguns molt bé i d'altres de fustrats. Quan un noi no agradava se li posava un tros de carbassa al plat i se li pagava el viatge de tornada si era de fora i el noi ja ho sabia: "Carbassa al plat, viatge pagat" .
El noi deia: "-Carbasa m'han donat i jo l'he pres alegrement, més val menjar carbassa que viure amb aquesta gent."
Els nois que no volien menjar carbassa tenien que conquistar a la sogra i molts deien cantant: "-Festejar a la sogra es festeig de mussol, quan la mare diu que si, la filla diu que no ho vol."
I així passaba el dia a la fira de l'amor i que devia passar... a saber... Amor, amor ... si, però de tot hi debia haber.

-El dia de Santa Llucia, dia del any gloriós, els vols de la plaça nova rondava amb el meu amor....
... perque han de passar els anys ...