La dualitat de la Bogeria. Tema: Bogeria

Puja la marea de sentiments del sistema límbic, tèrbola, ignota. L'amara, el cala, profundament, d'alats deliris megalòmans. Explosió magnífica de fastuosos focs artificials!. Bellesa, màgia, lideratge, poder, eternitat. Frenètiques sinapsis neuronals, en sensual dansa mística. Exultants, l'enllepoleixen amb l'ambrosia dels déus.
Heroi àuric de Klimt, escollit per a la immortalitat.

Baixa la marea... confusa i negra. Va deixant pas a un paratge d'avortaments i plor. Apareix l'esquelet de la sequera morta de l'esperit, farcit d'angoixants criatures de El Bosco. Insolents, en aquesta bacanal, unes s'escuren d'entre les dents monstruoses, les últimes rampoines de les vísceres, mentre d'altres es disputen, encara, a queixalades, un tros de ventricle esquerre i una part llefiscosa d'hipotàlam.

L'ànima comença la seva penitència en les cel·les de terror, sense retorn, del Pont dels Sospirs.

Patètica ombra esperpèntica d'un bufó acabat.