La desena lluna

Un relat de: Emelkin
La desena lluna,
punt de llum a la gàbia
dels records.

I tu,
perpetu somriure
sota la sístole
del temps,
Encadenes mots
per excusar-te,
i fer veure
que galta avall
les pors són
cendra.

Avui t'enyoro.
I, al rostre,
sols hi tinc pols d'estrelles
i l'eco nerviós
del teu batec
tibat per la distància.

Comentaris

  • encadenat de llunyania[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 03-04-2014 | Valoració: 10

    no sé per què però llegint els teus versos m'han vingut aquestes paraules al pensament.

    Realment suggerent.

    Jordi