La darrera paraula

Dic que ja formes part del meu passat, que ja no influeixes per res en la meva absurda vida d'il.lusions impossibles que només tardaran un poc més en passar.
Dic que ja no m'afecta el que facis, que ja no em fa mal el fet de que puguis haver passat pàgina tan aviat.
Dic que puc sentir coses cap a altres persones, i és veritat, però mai se'm lleva del cap la teva imatge, i esque ja t'ho vaig dir; sempre t'he duit en un racó dins meu.
No m'entenc a mi mateixa... em vas fer mal, molt, moltísim, però alguna cosa fa que cada dia pensi en tu,.. i es que no hi ha dia en que no ho fassi. La ràbia que abans sentia va disminuint, però a vegades se'm para el cor quan alguna cosa em recorda a tu.
Crec que et podré oblidar, però primer crec que en que ens queda pendent és el darrer adéu.. una simple paraula que deixi clar als dos que res més pot passar entre nosaltres.