LA CONTRADÚPLICA DE LA RÉPLICA A LA MARIA-TERESA GIMÉNEZ BARBAT

Finalment he aconseguit entendre la Maria-Teresa Giménez Barbat. No és fàcil perquè enganya. No enganya amb el que diu que pensa, que suposo que ho pensa de debò, sinó amb el que diu que és. Ella diu que és molt catalana i espanyola ( jo no l’hi he llegit mai que sigui molt espanyola i diu que no és espanyolista, però el desequilibri en ella a favor de la catalanitat em costa de trobar ). Però és mentida: la Maria-Teresa no és ni catalana, ni espanyola: és alemanya, germànica de cap a peus.

Enfront dels debats laberíntics, complicats, estèrils, retòrics dels llatins la Maria-Teresa te la veritat. I no una veritat qualsevol, sinó la veritat absoluta, a la que ella hi arriba a través del rigor intel.lectual continuat. Jo, pobre de mi, sóc llatí i mediterrani, escric per no callar i em sembla que dec ser l’home menys rigorós del món, excepte a l’hora de menjar que només vull el millor.

En els paràmetres mentals de la Maria-Teresa els catalans no tenim dret a l’autodeterminació perquè la constitució espanyola diu que no tenim dret a l’autodeterminació. Si la constitució espanyola digués que tenim dret a l’autodeterminació tindríem dret a l’autodeterminació. No hi ha més. I si la constitució espanyola digués que els humans hem de tornar a viure als arbres naturalment els humans hauríem de tornar a viure als arbres. Perquè ella diu que diu en broma que la constitució és la seva bíblia laïca. Per a tu no és només això Maria-Teresa: també és la teva càbala. Poca conya.

Ara bé l’argument que més m’ha cridat l’atenció de tots els de la Maria-Teresa i el que m’ha convençut que és una alemanya de cap a peus, però sobre tot de cap, és clar, és el seu argument del diccionari. Diu: tu ets un nacionalista perquè el que tu ets concorda amb la definició de nacionalista que duu el diccionari. Punt. És un argument irrebatible per una lògica germànica. Que al diccionari hi hagi diverses definicions del que és ser nacionalista és inacceptable. Suposo que això només deu passar als diccionaris llatins, que als diccionaris alemanys un nacionalista deu ser una cosa i prou. I que una paraula sigui una cosa i prou és l’única manera d’aclarir-se.

Mai fins a arribar a això del diccionari me n’havia adonat que les meves diferències amb la Maria-Teresa eren tant profundes. Jo pertanyo a l’estirp dels discutidors de l’àgora que busquen tres peus al gat, a l’estirp dels filòsofs carregats d’incerteses vitals i intel.lectuals. Ella troba la resposta a tot en les lleis i els diccionaris.

Sobre tot això del diccionari m’arriva a l’ànima i em pregunto: estan fets les persones pels diccionaris o els diccionaris per a les persones (pregunta que els alemanys com la Maria-Teresa no es faran mai)? Per què resulta que en el diccionari de Pompeu Fabra hi havia diverses definicions errònies de paraules del meu ofici de flequer, cosa que, des de la perspectiva de la Maria-Teresa, seria que els flequers utilitzaven malament les paraules del seu ofici perquè desobeïen els filòlegs.

Ara que l’entenc més, que sé que és alemanya i que, per tant, veig que ens ha vingut a posar ordre me l’estimo molt més. I m’agrada molt més que la Merkel, naturalment.