La Cega Utopia

Avui s'han emportat la crueltat de les paraules.
Han retallat les distàncies i han esborrat l'enyor.
Avui han llençat els prejudicis al pou de les mentides
i l'han segellat amb la clara llum de la tolerància.
Volien suprimir la política però aquesta ja havia desaparegut
abans d'enviar-la al centre de la terra…

Avui han pintat les ombres amb tinta d'astre lluminós
i han esborrat els núvols que, deien, feien malbé la nova pintura.
Avui han raptat la gelosia que s'amagava entre l'aire
i s'han emportat les llàgrimes plorades i per plorar.
Volien instaurar la llei de l'amor però aquest ja havia desaparegut
abans d'imposar-lo per tota la terra…

Avui han cremat la història i han decidit no tornar-la a escriure,
no hi han grans rosers amb arrels negres, creuen saber.
Avui han rentat el cervell de tota la població
per eliminar tot tipus de record i mala conducta.
Volien crear un gran futur, però aquest ja havia desaparegut
abans de no esdevenir…

Avui han arrassat boscos per evitar incendis
i han buidat els mars per evitar el naufragi de la societat.
Avui han prohibit el dolor per no sentir
l'ofec de la sequera.
Volien invocar l'utopia, però aquesta s'anava confirmant
a cada dràstica passa.

Avui han intentat canviar el món a la seva manera,
sota l'ombra del seu error.
Avui han trencat les cadenes amb la seva esclavitzada llibertat,
i ja la terra era pedra freda i el cel durs barrots.
Volien imposar la sinceritat, però aquesta ja havia caigut
allí on es van endur la crueltat de les paraules.