LA CARMETA DE CAL XANDRI. BUGADERA DE PRO

Un relat de: quimmiracle
La mort sobtada de la Carmeta havia deixat el safareig mut. Entre ensabonada i esbandida, ninguna de les companyes de la finada no gosava encetar cap conversa “interessant”, capficades com estaven amb les circumstàncies que envoltaven el decés. A part del silenci, sobre elles, I com un núvol malastruc de tempesta, planava el jurament que els hi féu, alli mateix, la jove de cal Xandri el dia abans de morir d'un cobriment de cor.

– Expliqueu-m'ho va! Que ens coneixem de tota la vida... Cisqueta, Tresina, Fineta,,, au vinga, confieu en mi! I totes vosaltres també! Va! Que ja sabeu que ni morta no diria mai res a ningú!. Us ho ben juro per la salut dels meus fills!. I que em mori demà mateix si us enganyo!

Quan obrí els ulls, la Carmeta va veure a la llunyania un espai lluminós ple de pau i harmonia, talment un oasi enmig de les tenebres. Atreta com una papallona, s'hi dirigí amb cor joiós i ànim feliç. Entre les presències que hi vagaven li semblà reconèixer vells familiars i algun que altre veí del poble. Tots l'anaven saludant educadament mentre ella seguia el seu camí, erràtic i escrutador, empesa per una força interior indefugible i arrebatadora.

Finalment, però, es rendí. S'aturà, respirà fondo i, després de mirar al seu voltant, es decidí per un venerable ancià que duia un manyoc de claus a la mà i la veterania impresa al rostre.

– Mestre! Si us plau, podríeu indicar-me on es fa aquí la bugada?

Comentaris

  • molt enginyós i de costums[Ofensiu]
    bloodymaruja | 12-12-2011 | Valoració: 10

    Em porta al meu poble, en terres de Lleida i les dones que rentaven al safareig. La padrina em deixava un tros de drap i un de sabó i a l'estiu, quin plaer de mullar-se amb aquella aigua clara.Aviat es van comprar una rentadora d'aquelles que enrampaven, però això és el que tenim els relataires, que ens enrotllem com els lençols de la bugada quan s'escorren. Bé m'ha encantat el relat molt .molt ,molt.M'agraden els costums i la fantasia alhora.
    Gràcies per llegir els meus poemes. No soc mai políticament correcta.. i el "mico" parla de la gent que "mama" i que precisament beu quant té pena o problemes.
    Quan era petita el porró circulava molt alegrement per les cases del poble, fins i tot als nens ens donaven pa amb vi i sucre i recordo haber anat a jugar ben marejada ( el pa tenia molta molla i xopava molt vi...)
    Una forta abraçada i vaig a llegir més relats teus, Quimmiracle..Bentrobat

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Enhorabona![Ofensiu]



    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de juny de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC


  • crohnic | 12-06-2011

    Un microrelat divertit... En el cas de la Carmeta, com en moltes altres persones, la vocació de tafanera ha pogut més que qualsevol jurament fet anteriorment...

  • M’ha agradat i força![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 06-06-2011 | Valoració: 10

    Breu, directe, amb paraules senzilles i entenedores. Bon secret...!
    Un bon relat, quimmiracle, un bon relat!
    —Joan—

  • Les conseqüències de la bugada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Parlar més del compte té això, conseqüències perilloses. Perquè allà dalt em fa l'efecte que tothom va molt net i polit, blanquíssims. Fantàstic relat, curt, precís, sentit de l'humor i retrat social clavat. Per emmarcar. Una abraçada i fins aviat.

    aleix

  • Fantàstic, quimmiracle![Ofensiu]
    nuriagau | 05-06-2011 | Valoració: 10

    Quina història més divertida! El jurament de la Carmeta l’ha dut fins a Sant Pere inexorablement!

    Et felicito per aquest microrelat de prosa irònica i impecable amb argument simpàtic i divertit.

    Celebro haver-te descobert,

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: