LA CAPSA PARLA

Un relat de: Joan G. Pons
LA CAPSA PARLA

He obert una capsa i és buida. Tot cercant quelcom la capsa és buida.
- Hola, bon amic Joan… cerques ¿? Sents ¿?
- Hola, bon amic Follet, volia obrir una capsa plena.
- De què ?
- No ho sé...
- Aquesta és la resposta, bon amic Joan...
- Què em vols dir ?
- Volem trobar el que no hem ficat...
- Tens raó... però a vegades creus, esperes, t’imagines... sorpreses...
- Ja has tingut una sorpresa !!! La capsa buida.... agradable ?
- Tens raó.
- Però, bon amic Joan, tens una possibilitat per fer que sempre trobis la capsa plena.
- T’escolto...
- Primer escolta la capsa...
- La capsa parla ?
- Sí... en el silenci que també és comunicació. Escolta...
Agafo la capsa... me l’apropo i procuro connectar amb ella... una estona.
- Què tal, Joan ?
- Sento... Descobreixo... que la puc omplir de moltes coses...
- Quines ?
- Sentiments viscuts.... Iniciatives.... Projectes pendents, que poden esperar. Connexions amb gent, potser una mica oblidada...
- Molt bé... em sembla que ja tens la capsa plena.
- Potser sí !
- Mira Joan, aquestes capses són om una mwmòria recordatori. Un ajut viu.... Bona idea això de les CAPSES !
- Cert. M’estimo aquesta Capsa. Una capsa que parla i connecta.
Gràcies !!!

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer