L' ÈPOCA DE LA GANA-

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran


Diem que és l' època de la gana, perquè verdaderament en aquells anys ,desprès de la guerra(1940-1946) va escassejar molt el menjar.Espanya estava sota un règim dictatorial, i la resta de països eurpoeus no es van ajudar.Cal dir, però, que anys més tard, el general Perón (president d' Argentina) ens va enviar diversos aliments com el blat, o la famosa mongeta "perona".
Durant els primers anys de la dictadura la gent rural, dels pobles, que tenien més cultius i menjar, venien a les ciutats a vendre tota classe de queviures. Pa, conills, oli, ous.......a això se li anomenava fer "l'estraperlo".Es negociava amb tot, els trens anaven pleníssims d' estraperliste i de gàvies de pollastres, d' aviram, sacs de patates, de pasta....
La gent somiava amb anar a menjar. L' escussa de fer una excursió a qualsevol indret, els serviria per a poder fer-se amb un bon àpat.
Amb tot us diré que fa algun temps vaig escriure un auca a la que vaig titular: l' època de la gana.
Abans en aquells anys de la post-guerra
El menjar escassejava
I la gent només amb menjar pensava.

S'organitzaven excursions
Com aquell qui diu
Per anar a menjar cuatre canelons.

A les fàbriques i tallers grans
A tothom li agradava passejar-se
I menjar bé.

En vàries vegades podies pagar
Aquell gran dinar
I mentrestant parlaven
Del que els agradaria menjar.

Uns deien que sense escudella i carn d' olla
No s' hi volien quedar
Mentres d' altres canelons volien tastar.
I mentres anaven parlant
El dia anava arribant.

També s' hi havien assabentat
Que després de dinar
El que volgués
Podria comprar butifarres i pa.

El dia assenyalat va arribar
I tots a l'autobus van pujar.
Portaven tots els cistells per emplenar.

Feien molta mala cara,

Tenien molta gana amb tantes curves i
Esbaïts
Estaven molt espetllofits.

Estaven una mica enfadats
Els havien dit que abans de dinar
Moltes coses havien de visitar
I deien que no ho podien aguantar.

Van parar en un poblet
Que res hi van trobar
Només quatre gats
Que els van anar a mirar.

Després a una ermita van baixar
I només per fora la van visitar.
I un pont molt antic
On una bona dona va dir:
Ai, senyor!un pont antic!
Si sabèssin
Que només penso amb el pa de pessic.

I a Vic van arribar
I el cor se'ls va eixamplar.

Una taula ben parada van trobar.
Allí van començar a cantar
El que hi havia per dinar.

De tot es podia menjar
Desde l' escudella amb pilota
Fins un plat de cap i pota.
De tot van volguer provar,
I per ser l' últim crit
Un plat de crema
Amb pa de pessic de Vic.

Una gran evassió
Es va sentit per tot el menjador.
Estàven molt contents


Portaven els cistells plens
De botifarres i pa.
I tot cantant a casa
Se'n van anar.

Tot sembla que ho hagi accentuat
Però el trist és que era veritat
I crec que ha qudat ben representada

Comentaris

  • Com sempre...[Ofensiu]
    kukisu | 13-06-2006

    real i documentat. A casa explicaven que el pitjor de tot va ser viure a les grans ciutats, perquè als pobles sempre hi havia alguna cosa per portar-se a la boca. Les famílies es venien molts objectes de valor per poder comprar d'estraperlo, el pa, tot allò que podien aconseguir. La tuberculosi va fer estralls a Barcelona. Cal escriure sobre tot això perquè ara ningú no en parla i és un deute que tenim amb els nostres avantpassats.
    Endavant, Maria Pilar i molts petons.

  • perdona...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2006 | Valoració: 10

    però vaig molt atrafegat i no he pogut llegir-te ni contestar-te.
    espero la setmana vinent tenir més temps per llegir-te.
    M'han agradat molt els dibuixos que visualitzen l'AUCA, quan estiguis acabats seran genials.
    Aquest relat em recorda allò que expliquen els avis de la postguerra, sobretot en els pobles... per sort, els temps han canviat...
    Segueixes amb èxit conreant la tradició popular catalana, amb lletra i dibuix. Enhorabona!!!
    Una abraçada.

  • DEU SER VERITAT!!![Ofensiu]
    RosaB | 09-06-2006 | Valoració: 10

    Hola Mª Pilar!!!
    jo aquella època no l' he viscuda i tampoc he pasat mai gana. Per sort.
    Però sí que és veritat que de vegades he sentit a parlar d' això als meus avis,i tot el que relata en aquest escrit és ben cert.
    M' agrada tot el que escriu, són temes amens i alhora interesant.
    Espero que haviat torni a penjar alguna cosa més. Gràcies Mª Pilar.!!!!

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313774 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com