JUGANT-ME LA VIDA PER UN MIG

Un relat de: Libèl·lula
Caminar, per arribar tan lluny
tampoc calia,
amarada de pluja,
vestida de silencis rovellats.

Caminar, per arribar vençuda
sense esma ni pàtria,
anhelant el frec d’una mirada
la tebior d’una pell.

Et sento tan distant,
més enllà d’on puc imaginar-te
tan lluny i tan a prop.

Només la nit es capaç de parlar-nos amb franquesa
fuetejant-nos el cor amb punyet evidència.

Els mots, dansant entre les ombres
se’m claven com ullals.
El temps s’atura en perpetua quietud.
Demà emprendre novament el camí,
intentaré atrapar-te, tot i que ara
les ombres de la nit diguin que no m’estimes.

.........................................................................................

Potser no cal que em jugui així la vida,
empassant-me que sóc, tan sols,
la meitat d’un somni,
voldria saber-me el miracle perfecte d’un tot
i que no em calgués un mig per completar-me.



Comentaris

  • segueixo dient que ....[Ofensiu]
    joandemataro | 18-11-2011 | Valoració: 10

    m'agrada molt el teu estil , la manera d'expressar-te i la riquesa dels versos

    gràcies per compartir i fins aviat anna

    abraçades
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

18688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.