Cercador
Amor Humil
Un relat de: Atticus- Compartir:
La incertesa es passeja davant dels meus ulls,
és atrevida i és insistent.
Cansat d'escoltar un soroll obtús,
atabalat per un sacseig constant
pertorbador i repetitiu,
que no em deixa experimentar el goig de la soledat.
La possibilitat d'estar completament sol en este món
pren força i agafa les regnes de la situació.
És perillós que açò passe, sóc conscient.
En eixe instant somniòtic, apareix entre la densa boira del pensament,
un cartell lluminós que diu:
“No hi ha cap eixida, no hi ha cap porta.”
El vent del capvespre em xiuxiueja al cau de l'orella,
enigmàtiques paraules carregades d'evidències, em repeteix.
“No hi ha cap eixida, no hi ha cap porta.”
Llavors es desplega el somni,
la màgia aparegué en el moment exacte, que ho feies tu.
Sent com tremola la vida dins dels teus ulls,
note la energia del teu somriure,
com revifen les ganes de viure, aquelles que havia perdut.
T'esperava i la agitació del moment ha despertat
la part que hivernava en el meu interior.
El malson desapareix quan dos ànimes es retroben,
és tan bell compartir el que desconeguem un de l'altre.
Els astres s'alineen al ritme que marca l'univers,
la dansa dels amants entra en escena.
Les mirades clamen abraços i frecs,
les mans atordides per el plaer
cauen encisades en un joc de carícies,
els ulls devoren amb tendresa i passió, allò que no els pertany,
la carn és un pecat innocent,
els sospirs emocions ardents,
els gemecs, precs d'adolescents.
Lentament levitem entre núvols imaginaris
tot seguit, abraçats, gravitem fent cercles
al voltant dels nostre goig.
Els cossos s'unixen al dèlit fins fondre's en un sol moviment,
és un ritual amb un únic compromís.
Marquem amb mossos de sensibilitat punyent, el nostre pacte.
El signem amb un bes i l'impregnem amb els licors de la nostres essències.
Compartim gustos salats i amargs,
els elaborem fins fer-los dolços, només el necessari,
i ho guardem tot, en la memòria que compartim.
Ens hem dit tantes coses amb un silenci,
queden tants misteris que confessar.
Este record romandrà viu,
fins i tot després de alçar el vol contra el vent.
Secrets guardats en el fons de la mar,
amors tan intensos com diferents.
Sentiré el buit de la teua presència, si no estàs,
sentiré com s'ompli d'esperança, eixe mateix buit.
És esta la raó del nostre encontre,
és esta la raó, del nostre amor humil.
és atrevida i és insistent.
Cansat d'escoltar un soroll obtús,
atabalat per un sacseig constant
pertorbador i repetitiu,
que no em deixa experimentar el goig de la soledat.
La possibilitat d'estar completament sol en este món
pren força i agafa les regnes de la situació.
És perillós que açò passe, sóc conscient.
En eixe instant somniòtic, apareix entre la densa boira del pensament,
un cartell lluminós que diu:
“No hi ha cap eixida, no hi ha cap porta.”
El vent del capvespre em xiuxiueja al cau de l'orella,
enigmàtiques paraules carregades d'evidències, em repeteix.
“No hi ha cap eixida, no hi ha cap porta.”
Llavors es desplega el somni,
la màgia aparegué en el moment exacte, que ho feies tu.
Sent com tremola la vida dins dels teus ulls,
note la energia del teu somriure,
com revifen les ganes de viure, aquelles que havia perdut.
T'esperava i la agitació del moment ha despertat
la part que hivernava en el meu interior.
El malson desapareix quan dos ànimes es retroben,
és tan bell compartir el que desconeguem un de l'altre.
Els astres s'alineen al ritme que marca l'univers,
la dansa dels amants entra en escena.
Les mirades clamen abraços i frecs,
les mans atordides per el plaer
cauen encisades en un joc de carícies,
els ulls devoren amb tendresa i passió, allò que no els pertany,
la carn és un pecat innocent,
els sospirs emocions ardents,
els gemecs, precs d'adolescents.
Lentament levitem entre núvols imaginaris
tot seguit, abraçats, gravitem fent cercles
al voltant dels nostre goig.
Els cossos s'unixen al dèlit fins fondre's en un sol moviment,
és un ritual amb un únic compromís.
Marquem amb mossos de sensibilitat punyent, el nostre pacte.
El signem amb un bes i l'impregnem amb els licors de la nostres essències.
Compartim gustos salats i amargs,
els elaborem fins fer-los dolços, només el necessari,
i ho guardem tot, en la memòria que compartim.
Ens hem dit tantes coses amb un silenci,
queden tants misteris que confessar.
Este record romandrà viu,
fins i tot després de alçar el vol contra el vent.
Secrets guardats en el fons de la mar,
amors tan intensos com diferents.
Sentiré el buit de la teua presència, si no estàs,
sentiré com s'ompli d'esperança, eixe mateix buit.
És esta la raó del nostre encontre,
és esta la raó, del nostre amor humil.
l´Autor
40 Relats
88 Comentaris
31889 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Ressenya biogràfica:Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.
https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana