Justícia poètica

Mil disculpes m'he capficat tant amb el relat que no m'he adonat de enviar les dades bàsiques i fonamentals per a entrar en concurs. Gràcies per recordar-m'ho.

Hem vist que tens un relat pendent de publicar amb el que vols participar en el concurs. Si llegeixes les bases veuràs que demanem les dades dels autors que participen per primer cop:
... hauran d’enviar un correu a concursos.arc@gmail.com, amb les dades bàsiques: el pseudònim relataire, el nom i cognoms, l’adreça, el DNI, la data de naixement i el telèfon de contacte.

Quan tinguem aquestes dades et validem el relat per entrar a concurs.

Bon vespre, sort i fins aviat

Comissió XII Concurs ARC de microrelats

És tal com dius. Els meus poemes i relats breus m'han servit d'autoteràpia. I cal mostrar la realitat crua que no es veu, per molt dura que siga, no hi ha que apartar els ulls si cerquem solucions.

Mare de déu senyor! diria la Pepita de cal Mec en llegir el teu relat... i és que hi ha vides que han estat veritables inferns com la que tu de manera punyent expliques. Vides que, que per alguna raó altra, havien de passar, havien deixar empremta en cos i l'ànima als que han sobreviscut a ella. Contar-ho, sens dubte, allibera, desfeixuga i sobretot fa visible als altres fins a quin punt la crueltat humana pot activar-se quan hom menys s'ho espera. Jo estic convençut que els que tenim facilitat per exposar-ho de forma escrita som uns privilegiats nats.
Ignoro si m'has llegit mai. Però puc dir-te que amb la meva poesia homoeròtica m'he fet jo mateix de psicoanalista de les meves pors, inseguretats i culpabilitats innecessàries. Perquè és amb el temps que he copsat que sense aquests entrebanc existencials que hagut d'afrontar difícilment fora la persona que sóc ara i de la qual he de procurar sentir-me plenament orgullós per paradoxal que sembli. Bon Any, Nil.

Desgraciadament mous molta raó. Molta gent em diu perquè són tan foscos els meus relats o poemes. La meua resposta és sempre la mateixa. És el que veig de de la meua perspectiva, que en observar es convertix en multiperspectiva.
Bons nadals i bon començament d'any tingues. Gràcies.

Un relat molt dur, cru, però realment real. Casos així n'hi ha molts i escriure'ls tan bé els posa de manifest, revela una part de la societat que existeix. Una forta abraçada, Óscar i que passis unes bones festes de Nadal!

Aleix