Cançó popular (s.XXI)

Un relat de: Atticus
El sistema ha fet fallida,
la societat, ha comés un disbarat.
Les dispenses són ben plenes
de promeses incomplides. Ballem!
No hi ha res a celebrar.

Societat irresponsable
sistema adulterat.

Homenatges a les víctimes
els assassins en llibertat.
Poble esclau dels governs,
ramat de les multinacionals.
La llei no està feta, per als “pobres” ciutadans.

Societat infanticida
sistema heteropatriarcal.

Els cossos estan en venda,
les ments ja s’han comprat.
Les dones seguixen patint
la vergonyosa escletxa salarial.
No és món per a butxaques buides…i amb forat.

Societat desvirtuada
sistema que s’alimenta de desigualtat.

Democràcia de mercat.
Les esquerres s’acomoden
i la dreta no canvia mai.
El poder s’aprofita
confonent felicitat i capital.

La societat és suïcida,
el sistema ens ha desnonat.

Atticus Crow, 2017

Comentaris

  • Gràcies Montseblanc[Ofensiu]
    Atticus | 27-11-2017

    Estic considerant seriosament fer-li esta xicoteta modificació: accent o no accent. M'agrada la teua aportació. Moltes gràcies Montseblanc.

  • Com si mirés el Telenotícies[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-11-2017

    En poques ratlles ho has explicat tot perfectament. Aquest és el panorama actual.
    I jo diria una cosa més, no sols “la societat és suïcida”, sinó que traient l’accent “la societat es suïcida”, o sigui, que ja hi estem posats de ple. I és el millor que els hi pot passar a la resta d’espècies, encara que no crec que sobrevisqui res a la nostra autodestrucció… Bé, diuen que els escarabats, potser les formigues…

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31944 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana