Somiar despert

Un relat de: Atticus
Quan dorms els somnis viuen una existència efímera, el subconscient crea mons, l'inconscient els dona moviment. Somnis que el temps dorm i en obrir els ulls son vagues les imatges que recordes, tot i tindre la sensació haver-ho viscut, l'oblit esborra les restes com les ones les petjades a la platja. Però, somiar despert, entrellaçant la realitat, la teua, la d'altres persones, la que experimentem en comú, la que ens diferencia; no té res a veure. Somiar despert és una acció, un moviment.
A voltes les circumstàncies, a saber, una crisi, les depressions, frustracions, impotència ens deixaven a fosques, dins d'una habitació sense llum, ni porta, ni finestres. Anys de foscor i fred. La primavera i l'estiu passaven de llarg, mentrestant, observava els trens des d'una estació fora de servici. Resiliència en vena. El sofriment m'encegava obligant-me a centrar-me en la supervivència. Contra les inclemències vaig resguardar la meua integritat. Des de l'interior clamava un somni, un, que valia per mil. El que tinc entre mans és un somni que durant anys he digerit a la ment i a poc a poc plasmava en paper, paraules, intenses i combatives donant-li veu al carrer, des de baix, des d'on a ningú li agrada estar. Somnis i més somnis s'amuntegaven en un racó del pensament formant un lloc on conviure. El somni: publicar un llibre de poemes. Li vaig posar per nom Somniopàtic.
A força, d'intentar-ho i alimentant-me d'incomprensions em feia més fort i un bon dia algú es fixà en els meus escrits. Poemes onirisocials, poemes ferits que van pensar que isqueren a la llum.
Un dels meus somnis es realitzava, estava en pau amb mi, era el meu somni i parlava mitjançant la paraula impresa, contava batalles personals, versos punyents de mil persones diferents. No té preu que et paren pel carrer i les persones et diguen que se senten identificades amb el poema, amb mi, amb el meu somni. No hi ha goig més gran que un somni compartit.
Continue somiant despert, però, això ja és una altra història.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Atticus | 27-02-2022

    Tant el comentari de Perla de Vellut com el de Declivi Declivi, son comentaris que et donen més energia per poder continuar amb els meus somnis. De fet ja va en camí una altra publicació esta volta alternant poemes i relats breus. És un plaer compartir somnis, pensaments, mons imaginaris o realitats crues. Moltes gràcies.

  • Somiar és bo i fa feliç [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-02-2022 | Valoració: 10

    Hola: un relat que manifesta la teua integritat sobre el "somiar". Somiar és bo i fa tindre cada vegada més els sentits per a manifestar-se.
    Compatir en el teu interior, els poemes que vas fent en el teu somiar.
    Molt bo, Atticus.
    Salutacions.

  • Determinació[Ofensiu]
    Violet carson | 14-02-2022 | Valoració: 10

    Sense somnis no podem viure, seríem com autòmats. M'encanta pensar que hi ha gent que a pesar de tot encara té somnis, somiar despert. Somiem.

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-02-2022 | Valoració: 10

    ... onirisme que sublima la ment, bona i lúcidament atractiu. Freud hauria demanat qualsevol cosa per llegir-lo, i em sembla que no m'equivoco. Exorbitant i apassionant!

  • A vosaltres[Ofensiu]
    Atticus | 13-02-2022

    Gràcies a vosaltres per crear un raconet on podem traure a passejar els nostres desvaris literaris. Un honor.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

92 Comentaris

29719 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana