Joan, ....saps?

Un relat de: Marteta
Sentir com el passat ja no em fa mal. Sentirme be amb mi mateixa quan recordo les paraules que abans em deies... em feien mal, ara no. Ets tu ara el que t'amagues. Sé que no em tens por. Sé que ets orgullós, i també sé perfectament que ets molt bo actuant... deies que no et feia mal i em feries més, però jo sé perfectament que el que et vaig dir et va tocar al cor directament. Diuen que el qui t'estima et farà plorar...però jo m'estim a mi mateixa, no a tu.. m'ès sinserament igual el que ara sentis. Abans em vaig fotre jo, i basta. Quan et veig, les ganes de vomitar augmenten a una gran presió. La teva cara de... com ho diria? Bé, si, la teva cara és el simple resum de la vergonya que em fas. Pena sento per tu.
Mai havia parlat malament de tu als altres, però en canvi, tu si que ho has fet. Aquestes paraules les guardo, no se les ensenyo a nigú, no cauré tan baix com ho segueixes fent tu.
L'únic consell que et puc donar petit es que aprenguis de la vida i que tot el mal que estàs provocant en la gent que ni siquiera influeix a la teva vida algún dia tornarà a tu...i estaràs sol, sense cap amic, perquè no se si te n'adones però; saps? ARRIBES A CANSAR, i clar, si no renoves aviat les paraules amb les que ''deixes malament a la
gent'' els que son els teus ''amics''... fujiràn de tu.

Sort petit i ja saps...enfora de jo, sinos.. ja veuras na marteta que et tindrà preparat.

Comentaris

  • bruNa | 09-09-2011

    Hola!
    Crec que tens tota la raó... Ja n'hi ha prou, de patir, ara els hi toca a ells! jajaja
    Ben escrit :D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96