Cercador
Jo tirava d'un carro...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
I jo tirava d'un carro
que anava ben carregat.
Tan ple devia anar
que vaig acabar mig herniat.
Si mira que n'era de burro
que ni m'havia adonat
que el carro que arrossegava
era, per mi, massa gran!
Aturat en el camí,
esgotat i alatrencat,
vaig mirar què arrrossegava
que m'estava extenuant.
I en guaitar, sorpresa meva,
va ser veure un carro ple...
Ple de rampoines inútils
que no servien per res.
Ple d'expedients arxivats,
advocat de causes perdudes
m'havia autoproclamat.
Massa afanys acumulats,
massa esforç malbaratat.
Vaig començar-lo a buidar,
llençant el que no servia,
triant el que jo volia...
Tot arrenjant cosetes,
desballestant unes altres .
I al fons de tot, vaig trobar
tot allò que feia temps
em donà felicitat
però que ho tenia, oblidat,
i amb tot aquell pes, esclafat.
I el carro, ja va més lleuger...
Però també m'he adonat,
que no vull tirar del carro,
que no puc...Ho recordeu?
És que ja vaig mig herniat!
Ara m'assec i descanso,
segur que un traginer trobaré,
que es compadeixi de mi,
i em pugui carretejar...
Ni que sigui per un temps !
Comentaris
-
Uns moments de respir[Ofensiu]Unaquimera | 16-06-2010
És aquest un poema molt agradable de descobrir.
Construït a partir d'una metàfora que et funciona a la perfecció, cada vers desperta l'empatia de la lectora, que no pot per menys que anar assentint conforme avança la lectura.
Només cal afegir que et pots considerar afortunat per la presa de consciència, i per fer una aturada i descansar quan encara ets a temps.
Per acompanyar el teu respir, t'ofereixo una posta de sol per si et ve de gust contemplar-la: Capvespre
Ja veus que continuo respectant, tot i que em costa un esforç, la teva decisió, tal com demanes.
T'envio una abraçada sense rampoines inútils,
Unaquimera
-
Quina...[Ofensiu]tocdenit | 14-06-2010
... manera més bonica d'explicar el camí que és la vida i la manera en què descrius tot el que és cert que passa, que oblidem les coses més importants al fons del carro... també és veritat però que com més lleuger el portem al final millor. El que compta és portar-hi l'imprescindible...
-
El carro[Ofensiu]joanalvol | 14-06-2010
és inevitable. En néixer ja ens espera a la portalada de casa. El carro ve ple d'andròmines innates que cal triar i desbrossar per omplir-lo de noves i millors. La metàfora del carro, és la pròpia consciència, per omplir-la cal buidar-la primer.
M'ha agradat
Joanalvol -
Un relat molt intelligent[Ofensiu]llacuna | 13-06-2010 | Valoració: 10
per la metàfora del carro, però cadascú haurà de portar el seu, estiguem herniats o no en la mesura de les nostres possibilitats no es possible fer cap transferència.
Ànims d'una altra traginera! -
Suggeridor i molt real.[Ofensiu]Joan G. Pons | 12-06-2010 | Valoració: 10
El carro ple ens sembla que es el nostre carro. La realitat és, per mi, i com tu molt bé escrius, un carro buit, que anem omplint de forma conscient. Cal saber aturar-se de tant en tant i descarregar.
Enhorabona !!! -
cal no defallir [Ofensiu]panxample | 11-06-2010
alleugeri i tirar avant,hem d'arribar a destí, amb el cabàs ple,ple d'emocions.
enhorabona a munt!
