JO TAMBÉ VULL SER INVIOLABLE

JO VULL SER INVIOLABLE!!!!

Fa temps vaig tenir un cas com un cabàs. Un noi havia robat dos lloros. La magistrada va decretar presó provisional pel noi. L’Audiència la va ratificar. I finalment el Jutjat Penal el va condemnar a una pena de presó. Dos lloros, com tothom més o menys sap, no són dos gallines: les gallines solen ser blanques i els lloros solen ser verds.

La meva lògica com a jurista em diu que si un individu ha causat un mal que gira al voltant dels 3.000 € mereix la presó provisional – és a dir, estar a la presó sense haver estat jutjat – i la presó definitiva – és a dir, una vegada jutjat -, les persones que han causat un mal superior mereixen el mateix tracte i en proporció al mal que han causat.

Penso, per exemple, en el senyor Millet o en el senyor Oriol Pujol o en el senyor Mandangarín o en qui sigui. El tracte jurídico-penal hauria de ser proporcional al mal causat. I en el cas de prohoms socials, a més del mal objectiu dels diners birlats, hi ha l’aprofitament d’un càrrec públic amb finalitats delictives, cosa que en un país civilitzat –i ja no et dic en un estat que s’anomena estat social i democràtic de dret – hauria d’estar molt castigat.

Doncs vivim a un estat que les coses van a l’inrevés: dos lloros, presó provisional i presó definitiva; milions d’euros de robatori, ni presó provisional, ni presó definitiva (perquè en cas que hi hagi condemna resulta que després ve un indult per a que el pobre poderós torni a caseta com si res no hagués passat ).
Per si això no fos prou fastigós per injust, resulta que a l’estat espanyol hi ha 10.000 aforats. És a dir, 10.000 persones que poden delinquir sense que els hi passi res. I també resulta que, arran del cas d’en Mandangarín, la conclusió a la que ha arribat el Ministre d’Injustícia és que tota la família real ha de ser aforada. No està malament la broma.

No sé. El fet que ara el rei abdiqui i que en comptes de parlar de la pensió que cobrarà – que segur que continuarà cobrant, pobret – es parli de mantenir-li la inviolabilitat fa tanta catipent corruptiva que fa venir vòmits als que ens dediquem a això de la justícia i no entenc perquè no en fa venir a la ciutadania en general.

En un estat social un indigent o un pobre que roba per a menjar o per a alimentar la seva família hauria de resultar inviolable perquè hi ha línies vermelles de drets fonamentals que la societat no pot negar als individus: els aliments, l’habitatge, l’alimentació, l’educació, la seguretat etc.... Però aquí va tot plegat just al revés. Potser ens hauria de caure la cara de vergonya a banda de fer-nos-ho mirar.