Ja tinc companyia

Un relat de: Mercè Bellfort

La Roser acabava de complir quatre anys. Era una nena riallera , espavilada i portava un parell de cuetes amb uns llacets vermells que la feien encara més divertida. Els seus ulls rodonets i marrons no s´apartaven d´una carona rosadeta i amb quatre pèls al cap que tot just acabava de conèixer.
Els seus pares li van preguntar si trobava bufó el seu germanet Eloi. Ella va assentir amb el cap i de cop es va abraçar fortament a la seva mare. La mare va comprendre ràpidament el sentit d´aquella abraçada i amb tota la complicitat del món li va dir a cau d´orella:
-"Tu sempre seràs la nostra estimada Roser, però hauràs d´aprendre a obrir més la porta i deixar passar el teu germanet".
La Roser, que era una nena molt llesta, es va eixugar les llàgrimes que negaven els seus ulls i va tornar a mirar l´Eloi.
El menut dormia tranquil·lament i ella va tenir el detall de fer-li un petonet al front i agafar-li les minúscules manetes amb tota la tendresa del món.
Per un moment va pensar que allò de ser la reina de la casa s´havia acabat i la veritat és que no li feia cap mena de gràcia. Però, de sobte, l´Eloi va obrir els ulls i ella se´l va mirar amb uns altres ulls.
Aquella mena de tristor que sentia abans ara es començava a convertir en il·lusió. I es va il·lusionar perquè va notar com una mena de responsabilitat emergent envers el seu germanet.
Moltíssimes coses li van passar pel seu cap: des de que el banyaria i el pentinaria fins que li ensenyaria a llegir i compartiria amb ell tota mena de jocs. Per això era la gran! I ara li tocava estrenar-se en un nou paper a la seva vida.
El repte no era gens fàcil, però ella el va acceptar de bon grat.



Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?