JA ESTIC APUNTAT A LA V, PERQUÈ ARA HEM DE POSAR LA DIRECTA.

Reconec que ho he fet amb moltíssima mandra. I per això ho he fet a última hora. I també reconec que he estat cagadubtant de quina samarreta em compraré – encara no tinc clar si t’has de comprar la que et toca o si pots triar la del color que et sembli – i que ho he de preguntar a algú que s’aclareixi més que jo en aquestes coses.

Diguem-ho clar: la vermella no m’agrada gens, pot representar la sang del Pilòs i tot el que vosaltres vulgueu però és massa cridanera pel meu gust menestral. La groga, mira. Fa pensar en el sol que, al cab i la fi és la font de tot. I, sobre tot, és molt més discreta. Crec.

Si som on som és, entre d’altres raons, perquè l’ANC ha sorgit com una força transversal, superadora del partidisme de curta volada, integradora dels anhels de la majoria dels catalans i els líders de la qual no han tingut la temptació de caure en el partidisme de curta volada. Si som on som és perquè l’ANC ha sabut movilitar moltíssims catalans, els ha fet sortir al carrer a reclamar els seus drets i ens ha insuflat una il.lusió que fa cinc anys era impensable. Si som on som és perquè molts catalans – que sempre havíem estat incondicionalment de Catalunya i de la llibertat – també som de l’ANC, amb carnet o sense.

És en aquest context que jo, que sóc un rebel i un individualista de mena, un individu que en el fons del fons té una ànima anarquista i llibertària, creu. S’apunta a una manifestació multitudinària que d’entrada li fa una mandra enorme i s’anirà a comprar una samarreta – espero que groga – que el farà ser un entre molts. Estar “al servei d’aquest poble” sembla que ara demana aquestes coses.

En fi, l’onze de setembre d’enguany és el més decisiu de la història del Principat i tothom sabrà que fa. Jo, des de la meva mandra, el meu amor a la confortabilitat menestral i el meu patriotisme, he intentat muntar-m’ho d’una manera raonable. I engany raonable vol estant tot el dia al carrer fent pinya, homenatgeant als que ens van precedir en la lluita i posant-me humilment a la disposició de l’ANC pel que convingui. Sé, que malgrat tots els malgrats, el mateix dia estaré orgullós d’haver fer el sacrifici d’haver fet quelcom que sempre em ve costa a munt – sortir al carrer a cridar amb molta gent – i sé que anys a venir, quan Catalunya sigui lliure, aquesta samarreta – que espero que sigui groga, insisteixo – la tindré exposada a casa amb l’orgull d’un vell guerrer, per molt rondinaire que fos.

Vinga gent, us hi espero a tots!