Instruccions per a sortir de la presó

Un relat de: Illadestany

Obre la boca, tants anys closa, i comença a preparar el vol.
Deixa tot pensament conscient, voluntariós, bandeja tot esforç.
Posa les cordes vocals, els llavis, tot l'aparell de fonació al
servei dels mots que ignores, però que portes dins des qui sap quan.

Situa't, ample i obert, davant del paisatge més estimat,
tigre o flor,
ona o núvol,
pluja o vent.
I ara deixa´t anar
agafa aire i llança´t.

Sé que sents vertígen,
que tens pànic del penya-segat, visible davant teu;
sé que t'espanta la força del l' huracà.

Però sé també que et deleixes per aquest viatge únic,
sempre inèdit, alliberador com l'alta cascada.
I sé del teu dolor d'anys ençà,
de la tristor que t'amara,
de l'esquena que es doblega sota el pesat farcell.
Somriu: ha arribat l'hora de descarregar-lo.

Ara, doncs,
obre la boca i parla.
Parla, les teves paraules esdevindran ales,
parla fins que facis teu el vol de l'àliga salvatge.

Comentaris

  • contundents versos[Ofensiu]
    joandemataro | 03-02-2011 | Valoració: 10

    que desprenen força i coratge.
    Gràcies pel teu contacte tan proper
    una abraçada
    joan

  • D e les instruccions al fet real[Ofensiu]
    nadàlia | 22-09-2009 | Valoració: 9

    Vols dir que és així de fàcil i atrevit, obrir la boca i deixar anar gripaus, vomitar sense mirar qui esquitxes, cridar sons incoherents i potser fins i tot inhumans, més a prop de la bèstia que tots portem a dins, no ho sé potser dins del bosc solitari i viu...
    com fer-ho? realment...Paciència....
    Gràcies pel teu comentari a "sacseja'm" que m'ha fet escirure aquest mots al teu atrevit relat...

l´Autor

Foto de perfil de Illadestany

Illadestany

41 Relats

149 Comentaris

45400 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'allunyo dels embruixos de ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.

Joan Vinyoli