Insòlit

Un relat de: Lady_shalott

(A Miquel Martí i Pol)

Si no és amb els dies,
amb les paraules que neix
aquella flor,
vull que tingui arrels de nit nit
i algun blau que empelli la fresca,
si en sabies! de ser-te més flor
que no pas poema
i aquells dies de dol volaren
com un conjur pres amb encís
dins silencis
i memòries
volent conèixer llur cos
com ho feies tu.
Quan d'aquí estant,
asseguda
adolorida i boja pel pas del temps
neix la teva presència,
i allerada d'un gemec suau,
remuga volent ésser el bressol
que alleugi molt lentament
l'últim cant, desmesurat,
de la propera tarda.

Comentaris

  • Oh My Lady![Ofensiu]
    F. Arnau | 28-11-2006 | Valoració: 10

    Espere veure aquest poema al recull del Bonnín en homenatge al gran mestre. Jo de sempre el vaig admirar, malgrat la meua distància física amb ell, doncs: "Venim del Nord, venim del Sud...", però quan vaig poder, vaig anar als recitals del Llach (semblaven pare i fill), i aquell home em va captivar pel seu posat, sempre rialler, malgrat la greu malaltia que patia (vidres a la sang, que deia ell).
    Es mereix que poetesses de la teua qualitat li feu poemes.
    Endavant!
    Una forta abraçada:
    FAiX

  • lady shalot[Ofensiu]
    gypsy | 18-11-2006


    "...com un conjur pres amb encís
    dins silencis
    i memòries..."

    mots que travessen universos com oceans enfosquits i reneixen amb força per mantenir la memòria dels que ens van escriure els seus mots primer i ens els van deixar com un regal en forma de llibre.

    Preciós poema!, com tot el que plasmes amb paraules.

    gypsy

    (no valoro, per problemets d'uns comentaris, ja saps ben bé el que penso del que escrius)

    petons!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85309 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson