Injusticies

Un relat de: mataranyes

INJUSTÍCIES

Jaume recull les xancles de la platja. Si la memòria no li ha fallat ho té tot: el banyador, les xancles i el full on ha escrit les coses dolentes que li han passat aquell any:
1. L'insuficient que li va posar el mestre en matemàtiques i que ell encara creu del tot injust, per la qual cosa ha escrit aquest fet dues vegades.
2. ( o 3, si comptem la repetició de l'insuficient) També ha escrit el fenomenal cabreig que va agafar la mare quan es va barallar a l'escola, tot i que aquest fet també és del tot injust donat que va ser Jonathan qui li va furtar la pilota a l'hora del pati.
3. L'esquinç que es va fer jugant al futbol i que va evitar que poguera imitar Villa al campionat que s'havia organitzat a l'escola per a final de curs, la qual cosa li pareixia molt injusta.
4. La vida en general li pareixia bastant injusta.

- Pau, ja ho tens tot? - pregunta la mare per tercera vegada.
- Que sí, mare, que ja ho tinc tot - contesta Vicent també per tercera vegada.

Després d'una hora recontant tot el que els farà falta per passar la nit de Sant Joan a la platja de Miramar, tan sols esperen que allò que obliden aquest any no fóra massa important. L'any passat van oblidar Maya, la gosseta, i Vicent es va passar plorant tota la nit pensant com patiria la pobre tancada a la cotxera.

La nit de Sant Joan és una nit màgica i Leo i Anna, els pares de Vicent, viuen aquesta nit de manera molt especial. Segurament perquè els recorda quan eren jòvens i anaven a la platja amb tots els amics, i botaven la foguera i les ones, i la llum de la lluna es reflexava sobre l'aigua i també en els seus ulls i tot allò conformava un ambient màgic. Perquè la lluna com tothom sap, és uns transmissora de bones vibracions, una confident i uns poderosa maga. El sol en canvi, és l'astre rei, i per tant és real, seriós, fort i distant. Són, per tant, com el dia i la nit.

Faltaven uns quants segons per a les dotze de la nit, i Vicent ja corria cap a la vora del mar per botar tres ones. Feia una lluna esplèndida, gran, rodona, lluminosa i dolça. Quasi tan dolça com la mare. Aleshores va pensar en els seus desitjos:

- Lluna, el que jo més desitge és que els pares tinguen més temps per mi. La vida és molt injusta, com hauràs llegit al paper que t'he enviat cremant-lo en la foguera (que tal si em dones el teu correu electrònic?, no, no, millor el teu facebook així et faig amiga meua). A mi m'agrada anar a cals iaios, però ells no em fan pessigolles com el pare, amb ells no puc parlar d'alguns temes perquè no m'entenen, no em llegeixen contes, no em poden ajudar amb els deures...

Una setmana després la vida de tota la familia va canviar de formar radical.
- Tan sols m'han dit: " la punyetera crisi en té la culpa, no podem fer res" - ha dit Leo a Anna en arribar a casa. Després s'ha tirat unes quantes hores al sofà sense dir res. Està ben fotut. "Tan sols em calia açò" pensa. Quan Vicent se'n va a dormir s'abracen i ploren.

Des que el pare està a casa ja no cal que vaja a cals iaios després del cole. M'ajuda a fer els deures, eixim junts al parc, i li ensenye alguna cosa d'internet ( no tenen ni idea els pares d'això d'internet). Segurament aquest any no anirem a cap lloc per vacances. Però a mi em dóna igual: la lluna i jo tenim un tracte perquè la vida siga menys injusta.

Comentaris

  • Sobre el "Concurs ARC de Contes Infantils 2010"[Ofensiu]

    Hola:

    Ens posem en contacte amb tu com a relataire participant en el Repte Clàssic 429: Contes.

    Com ja deus saber, des de l'Associació de Relataires en Català (ARC) hem convocat un concurs per a associats que, precisament, té com a temàtica el conte infantil. Amb aquest correu voldríem animar-te a participar-hi.

    Si vols llegir les bases de la convocatòria les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Gràcies a l'avançada i disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins els teus comentaris a RC. Quedem a la teva disposició per a qualsevol consulta.

    Cordialment,

    ARC

  • Just, injust[Ofensiu]
    Nubada | 26-07-2010

    La visió de la justícia que teníem de menuts no acostumava a coincidir amb la dels adults.
    Ara, com a adults, ens trobem amb els petits que ens ploren: no és just...!
    I la nit de Sant Joan torna cada any.

    Gràcies per la teva participació al nanorepte de les colònies i campaments. Vas retratar un dels moments més màgics i entranyables: les vetllades al voltant del foc.

  • COMENTARI DE LA JUTGESSA[Ofensiu]
    nuriagau | 13-07-2010

    El narrador d'aquesta història és un nen, el Vicent, i ens relata la història segons el seu punt de vista afegint les pròpies opinions. El sentiment de justícia és un sentiment inherent als infants i, com passa en aquest relat, no coincideix sempre amb el dels adults. Les valoracions del Vicent són força versemblants: la culpa és del Jonathan (i és que els Jonathans solen ser uns trapelles!), empatitza amb la gossa, desitja estar més temps amb els pares... L'autor demostra ser coneixedor del raonament i de les vivències infantils.
    Una història que podríem dir que presenta un desenllaç feliç, des de la interpretació d'un infant, i preocupant, des d'un punt de vista d'adult.
    Gràcies, mataranyes, per la teva aportació.

    Núria

l´Autor

Foto de perfil de mataranyes

mataranyes

16 Relats

41 Comentaris

24587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vaig nàixer l'any 1977, en un petit poble al sud del País Valencià. Sóc mestre d'educació musical i m'agrada escriure, encara que em resulta bastant difícil, per això sols escric quan tinc una idea que realment crec que val la pena escriure. M'agrada molt llegir, escoltar música, el cinema, etc. és a dir, qualsevol cosa per oblidar-me de les coses de totes les dies.
M'agraden molt els llibres infatils i juvenils.